El 22 d’octubre el riu Francolí va assolir un cabal superior als 1.200 metres cúbics per segon i
va causar pèrdues humanes i materials. En aquella ocasió els rius Besòs i Llobregat també van créixer de forma molt notable, però no prou per causar danys destacables. A l’estació d’aforament del riu Besòs a Santa Coloma, la més pròxima a la desembocadura, es va mesurar un pic màxim de gairebé 300 m³/s.

Qui mesura el cabal dels rius?

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) com a administració hidràulica de la Generalitat de Catalunya disposa d’una xarxa automàtica de punts de control que permet fer el seguiment dels paràmetres més rellevants de les aigües, entre els quals el seguiment dels cabals o la quantitat d’aigua. L’àmbit territorial de l’ACA en aquesta matèria són les conques internes de Catalunya, és a dir, totes les conques excepte les de l’Ebre, la Garona i la Sénia.

L’estació d’aforament del riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet

L’estació d’aforament més propera a la desembocadura del riu Besòs i a Barcelona és la de Santa Coloma de Gramenet, la qual recull l’aigua de pràcticament tota la conca. Està situada a la llera del riu Besòs, dins de la zona d’ús públic del Parc Fluvial del Besòs, un espai gestionat per la Diputació de Barcelona.

Com es mesuren el nivell i el cabal?

El nivell i el cabal del riu són dades de gran importància en qualsevol episodi de precipitació. Convé, per tant, que puguin mesurar-se i transmetre’s de forma automàtica, i quasi immediata, per poder fer seguiment de l’episodi i d’una possible crescuda del riu. El càlcul d’aquests paràmetres no és tan senzill com podria semblar “a priori”.

El nivell es pot mesurar de forma manual mitjançant una escala limnimètrica, una mena de regle que ens indica l’altura de l’aigua del riu. A tocar del llit del riu Besòs, a l’estació d’aforament de Santa Coloma, podem veure una d’aquestes escales que serveixen de control, és a dir, permeten contrastar la resta de sistemes de mesura que hi ha a l’estació. Uns metres més endins, a la llera del riu, hi ha una segona escala limnimètrica. Aquesta ens permet conèixer el nivell del riu quan durant una crescuda l’aigua inunda la llera.

limnímetre
Estació d’aforament de Santa Coloma de Gramenet i limnímetre

El cabal no es mesura directament, com el nivell, sinó que es calcula “a posteriori” segons la seva relació amb el nivell. Per fer el càlcul és necessari disposar d’una secció coneguda de mesura al riu, i al tram fluvial aigües amunt i avall d’aquest punt. És per aquest motiu que l’estació d’aforament es construeix amb una estructura molt definida i té un disseny concret, estudiat per tal d’aconseguir una precisió determinada en cada rang de cabals que es calcula, d’acord amb el nivell d’aigua que es mesura a l’estació d’aforament.

Com s’automatitzen les dades perquè es puguin consultar per internet?

En un episodi de precipitació és bàsic poder conèixer en temps quasi real quins són el nivell i el cabal del riu. Per tal de poder disposar d’aquesta informació convé que la mesura del nivell de l’aigua es faci de forma automàtica.

tub captador
Tub captador de l’aigua situat a la vora del riu

A la vora del Besòs —a l’aforament— hi ha un petit tub captador d’aigua. L’aigua entra per aquí i hi circula interiorment a través d’una conducció hidràulica que travessa soterrada la llera del riu i que connecta, finalment, amb un petit pou situat lluny del llit del riu i al qual s’accedeix des d’una petita caseta de control de l’ACA, a peu de carrer. Aquest pou s’anomena “pou esmorteïdor” o “de mesura”.

caseta ACA
Caseta de control de l’ACA des d’on es pot accedir al pou esmorteïdor

L’aigua entra al pou mitjançant el sistema de vasos comunicants, fins a assolir el nivell exacte d’aigua que hi ha al riu. Des de l’interior de la caseta, per tant, podem mesurar el nivell de l’aigua del riu Besòs, tot i trobar-nos a més de 20 metres de distància del llit del riu.

Pou esmorteïdor dins de la caseta de control
Codificador angular que permet obtenir la dada del nivell de l’aigua

 

 

 

 

 

 

Dins el pou hi ha una boia que sura, connectada mitjançant una politja amb un contrapès. Un petit aparell associat a la politja —un codificador angular— s’encarrega de donar-nos la dada del nivell d’aigua del riu. Aquestes dades les rep un ordinador (PLC de control), el qual les tracta i les registra en intervals de cinc minuts abans d’enviar-les al centre de control.

El cabal es calcula després, al centre de procés de dades, mitjançant uns modes de càlcul específic.

Les dades de cabal o de nivell dels rius són públiques i es poden consultar a través de la pàgina de l’ACA.

ACA
Des del web de l’ACA es poden consultar el nivell i cabal dels rius i d’altres variables

L’enviament es pot arribar a realitzar per diferents vies de comunicació (GPRS, IP, tetra IP redundant) per tal de garantir-ne l’èxit de comunicació. En aquest sentit convé apuntar que l’estació disposa d’un sistema de bateries per tal que pugui continuar funcionant en cas d’un tall del subministrament elèctric causat per una tempesta forta.

Com es gestionen les alertes en cas d’una riuada?

Juanjo Villegas, cap de la Unitat de Xarxes de Control de l’ACA, destaca que a l’ACA disposen d’un equip de guàrdia 24 hores que fa el seguiment hidrològic de les situacions de risc per avingudes a les conques internes de Catalunya. “S’utilitzen tots els mitjans disponibles, les previsions i els avisos de situació meteorològica de perill emesos pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), els registres dels pluviòmetres del SMC i de la xarxa pròpia de l’ACA, les imatges de radar i els valors de les nombroses estacions d’aforament automàtiques distribuïdes pel territori incloses a la xarxa de punts de control d’alerta primerenca de l’ACA”.

L’expert destaca el paper clau de l’estació de Santa Coloma pel fet de ser la darrera abans de la desembocadura i la que rep bona part de l’aigua que circula per la conca. “Cada estació està modelitzada i hi ha uns nivells d’alerta d’acord amb uns cabals determinats que poden avisar de la superació d’un cert llindar associat a períodes de recurrència de l’episodi o estar associats a risc per danys, que és la tendència actual, d’acord amb el major grau de coneixement disponible sobre les zones inundables. Habitualment ens referim a dos nivells d’avís: alerta i perill”.

Perfil de l’aforament de Santa Coloma, dades de nivell i alertes

El primer avisa que l’aigua està assolint llindars d’augment que indiquen la tendència o possibilitat d’arribar a nivells de danys. El nivell de perill indica que el nivell continua pujant i s’apropa a la probabilitat de generar danys.

Els avisos i comunicats de l’ACA es transmeten al Centre de Coordinació Operativa de la Generalitat (CECAT, Protecció Civil), que coordina i gestiona les alertes i s’encarrega de traslladar la informació a l’Ajuntament i altres agents implicats del territori i mobilitza els efectius necessaris.

Convé apuntar que el Parc Fluvial del Besòs disposa d’un sistema d’alerta hidrològica que explota l’Ajuntament de Barcelona a través de l’empresa BCASA (Barcelona Cicle de l’Aigua, SA), que rep les dades de l’ACA, entre d’altres, i s’encarrega d’avisar i tancar, si cal, els accessos al parc.

La conca del Besòs: petita però molt ràpida

Villegas destaca que les conques internes de Catalunya responen a les característiques de les conques mediterrànies: pateixen episodis de pluges intenses i de resposta hidrològica ràpida. Aquest fet s’accentua en el cas de les conques del litoral i el prelitoral.

La del Besòs és una conca prelitoral que compleix amb aquestes característiques. L’especialista aclareix, finalment, que “és per aquest motiu que és molt important controlar la pluviometria a la part alta de la conca amb pluviòmetres automàtics i imatges de radar, per tal d’avaluar o poder preveure els cabals que podran circular, posteriorment, aigües avall”.