Acabem el 2021, l’any més sec mai anotat a l’Observatori Fabra de Barcelona, i també un dels més càlids registrats a la ciutat. La sequera ha estat un constant al llarg de tot l’any, un fet que ha acabat passant factura, malauradament, als boscos de Collserola i de molts sectors del litoral i el prelitoral central.
La borrasca Filomena, la gran protagonista del mes de gener
Les festes de Nadal del 2020 al 2021, a diferència de les d’enguany, van ser fredes a Barcelona a causa d’una situació de gregal que va aportar aire fred de forma ininterrompuda durant més de dues setmanes. Aquesta situació va culminar després de Reis amb l’arribada de la borrasca Filomena, la qual va repartir nevades històriques al centre peninsular, però també en punts de l’interior, el sud de Catalunya i a les Terres de l’Ebre.
Malgrat les expectatives, finalment la neu va passar de llarg de Barcelona i Collserola, només es va veure nevar tímidament a la part alta (Vallvidrera i el Tibidabo) una estona, la matinada del dia 8 de gener.
El més rellevant del pas de Filomena per Barcelona va ser el vent (fins a 92 km/h a la bocana del Port) i el temporal de gregal, amb onades màximes que van fregar els sis metres d’alçària.
El fred hivernal de les primeres dues setmanes del mes va donar pas a un ambient primaveral durant la segona meitat del mes. Malgrat això, la temperatura mitjana va ser un grau inferior a la normal en el cas de l’Observatori Fabra.
Febrer i març d’ambient suau i aire saharià
El fred no va torna durant el mes de febrer, el qual va finalitzar amb una temperatura mitjana de 2,2 graus per sobre la normal a l’Observatori Fabra. No va ser un febrer comparable al del 2021, el més càlid mai anotat a Barcelona, per bé que va finalitzar com el quart més suau de la sèrie històrica.
La pols del desert del Sàhara va enterbolir el cel de la ciutat en un parell d’ocasions al llarg del febrer, i fins i tot es va veure ploure fang a finals de mes. La presència de dies grisos va ser notable, vam tenir el febrer amb menys hores de sol des del 2003. Malgrat això, la pluja va tornar a ser escassa a la ciutat, només 27 litres a l’Observatori Fabra.
El mes de març va ser gairebé un calc del febrer, amb registres de temperatura similars, a l’entorn de la normalitat, però amb poca pluja a la ciutat de Barcelona (només 8 litres a l’Observatori Fabra). Hi va haver diversos dies grisos, i també es va mantenir la pols del desert en suspensió.
Una primavera seca, amb pocs ruixats
El mes d’abril va continuar encapçalat per la presència de força dies grisos i temperatures similars a les del mes de març. Va ser un abril més fred del normal a Barcelona (gairebé un grau per sota la mitjana), el més fresc des del 2012. Els dies de pluja van ser freqüents, tot i que no van acumular-se gaires litres per metre quadrat. La vegetació va aprofitar aquest escenari i el paisatge va reverdir sobtadament a Collserola.
El maig va començar amb pluja abundant a Barcelona. Es van recollir 21 litres a l’Observatori Fabra, però més de 40 al barri de Gràcia. Curiosament va ser el dia més plujós dels darrers 10 mesos, i l’últim dia amb pluja abundant fins al mes d’octubre. L’aixeta es va tancar “a posteriori” i el context de sequera es va anar accentuant de mica en mica, camí de l’estiu.
L’estiu va arribar d’hora
El primer tast de calor d’estiu el vam patir de forma prematura a mitjans de juny, a causa d’un pic de calor que va disparar la temperatura per damunt dels 30 graus per primer cop a l’any. El dia 13 de juny es va anotar una màxima de quasi 34 graus a l’Observatori Fabra, un registre que distava molt dels 37,7 graus de màxima absoluta un juny de l’any 2019.
La calor es va moderar “a posteriori” a Barcelona durant unes setmanes, tot i la xafogor. A mitjans de juliol, entre els dies 20 i 23, vam tornar a patir un pic (o flaix) de calor amb registres de fins a 33 graus al Zoo o a Ciutat Vella, i 34 en el cas de l’Observatori Fabra.
Una onada de calor històrica a Catalunya que passa de llarg de Barcelona
La península Ibèrica, però també l’interior de Catalunya i sobretot el Pirineu va patir una onada de calor de primera categoria a mitjans d’agost. Entre els dies 11 i 15 d’agost es va produir una de les onades de calor més intenses de les darreres dècades, tot i que en el conjunt de Catalunya —segons el Meteocat— no va ser tan excepcional com l’onada de calor del juny del 2019. Es van superar els 40 graus en punts de l’interior i es va fregar aquest llindar en alguns punts del Prepirineu. A Barcelona no va ser una onada de calor gràcies a la influència marítima que va frenar el termòmetre força dies. El dia més calorós va ser el 14 d’agost, amb màximes de fins a 34 graus al centre de la ciutat, 35 a l’Observatori Fabra o 32 graus al cim del Tibidabo.
Els boscos del litoral i el prelitoral agonitzen a finals d’estiu
La pluja, la gran absent de la primavera i l’estiu, combinat amb diversos episodis de calor extrema al llarg de l’estiu, van passar factura als boscos. La sequera acumulada es va començar a fer evident visualment a Collserola i també a molts punts del territori.
Tot i alguns ruixats a finals de setembre, el mes va finalitzar novament amb molt poca precipitació a Barcelona. Mai abans, en els 108 anys de vida de l’Observatori Fabra, s’havia registrat tan poca pluja anual, com en el període de 12 mesos comprès entre l’octubre del 2020 i el setembre del 2021: només 307 litres per metre quadrat, la meitat del que seria normal.
I, per fi, arriba la pluja
A principis d’octubre i gràcies al pas d’un front fred actiu, va ploure de forma generosa a Barcelona, tot i que irregular. En conjunt es van recollir entre 20 i 30 litres a Barcelona. Malauradament, l’aixeta es va tancar després d’aquest breu episodi i no va ser fins a finals de mes que va tornar a ploure. Un episodi de tempestes locals el dia 29 d’octubre al vespre van fer diana entre el Barcelonès i el Maresme. Les precipitacions estàtiques van acumular registres molt irregulars a Barcelona.
A principis de novembre ens va afectar la primera gran borrasca mediàtica de la temporada: la borrasca Blas, per bé que, tot i la seva durada, el seu pas va ser modest a Barcelona i amb prou feines va deixar 30 litres per metre quadrat i un temporal de mar mitjà.
Durant uns dies, fins i tot, es va arribar a valorar la possibilitat que Blas es convertís en un medicà, un minihuracà mediterrani. Finalment no va ser així, però el seu balanç va ser de centenars de litres per metre quadrat a les illes Balears.
A finals de mes, després d’uns quants dies de treva, una borrasca freda va afectar directament Catalunya i Barcelona. La pluja va caure de forma moderada a la ciutat i la nevada va ser contundent al Pirineu i al Prepirineu Oriental a causa dels vents humits de xaloc i llevant. Al Ripollès, o a l’entorn del Cadí-Moixeró, es van acumular més de 50 cm de neu.
El mes de novembre va finalitzar amb 77 litres a l’Observatori Fabra de Barcelona, on no plovia tant en un mes d’abril del 2020. També va ser un més fred, amb una temperatura mitjana un grau per sota la normal.
El desembre comença fred, però acaba plenament primaveral
El mes de desembre va començar amb ambient fred a causa del pas successiu de borrasques atlàntiques, les quals van deixar nevades molt rellevants fins després del pont de desembre cap als Pirineus. L’assentament de les altes pressions “a posteriori” van estabilitzar sobtadament l’escenari meteorològic fins a les portes de Nadal, quan la seva retirada va permetre el pas de cues de front.
L’anticicló van tornar a assentar-se amb força després de Nadal, i combinat amb el vent de ponent va disparar a l’alça la temperatura, per damunt dels 20 graus a partir de Sant Esteve. Aquests dies es van produir nombroses postes i sortides de sol acolorides a Barcelona.
Els darrers dies del 2021 van ser gairebé de rècord a causa de l’arribada d’un matalàs càlid en altura. En el cas de Barcelona, les temperatures màximes es van emplaçar entre els 20 i els 22 graus, a tocar les màximes absolutes per un desembre. La temperatura es va desfermar a cotes altes i mitjanes dels Pirineus, aquí sí amb els registres més elevats mai anotats un mes de desembre.
Malgrat que els diversos episodis de pluja de la tardor van maquillar una mica els registres pluviomètrics i van beneficiar els boscos, la situació de sequera no es va solucionar a causa del gran dèficit hídric acumulat des de fa més d’un any.
El 2021 ha estat l’any més sec mai anotat a l’Observatori Fabra, amb tan sols 328 litres per metre quadrat.
