(ACN/Redacció) Tots els estats membres de la Unió Europea apliquen a partir d’aquest dimarts, 12 d’agost, les primeres mesures del reglament sobre envasos i residus d’envasos de plàstic. Limita l’ús de substàncies perfluoroalquilades (PFAS) en envasos que estiguin en contacte amb aliments. Els PFAS són compostos químics artificials presents en alguns recobriments d’envasos d’aliments. La normativa comportarà, en pocs anys, l’eliminació dels plàstics monodosi d’un sol ús.
La comercialització d’aquests envasos quedarà limitada a partir de l’1 de gener del 2030. L’objectiu és substituir-los per sistemes reutilitzables i alternatives més sostenibles com ara pots de vidre, dispensadors a granel o sobres de paper.
Retirada progressiva del plàstic
El reglament, que és d’aplicació directa i obligatòria per a tots els estats membres de la UE, s’implementarà de forma progressiva i inclou tots els envasos. Això obligarà els negocis a adaptar-se a les noves directrius en el termini establert.
Juntament amb determinats envasos monodosi, el reglament prohibirà a partir del 2030 altres formats de plàstic d’un sol ús, com determinats embolcalls utilitzats per agrupar productes al punt de venda, els envasos de plàstic per a fruites i verdures fresques de menys d’1,5 quilos, els envasos d’un sol ús per a aliments i begudes que es consumeixen dins d’hotels, bars i restaurants, i la majoria de bosses de plàstic molt lleugeres.
Afectacions en la restauració
Molts productes que se solen presentar en petits envasos que contenen plàstic són habituals en cafeteries, restaurants, hotels i altres serveis de restauració. Així trobem, per exemple, els sobres de sucre que se serveixen amb el cafè o racions individuals d’oli o mantega, així com melmelades o salses com quètxup i maionesa.
A partir de l’1 de gener del 2030 no es podran posar al mercat els envasos de plàstic d’un sol ús inclosos en els formats i usos prohibits pel reglament. Tot i això, la norma preveu excepcions en altres cadenes de subministrament com ara el menjar per emportar o alguns entorns sanitaris que necessiten una protecció reforçada.
Reduir emissions de carboni
El reglament europeu, en la seva exposició de motius, diu que les grans quantitats d’envasos que estan en “constant augment”, juntament amb els baixos nivells de reutilització i recollida i l’ineficient reciclatge, constitueixen “obstacles importants per a la consecució d’una economia circular i de baixes emissions de carboni”.
La normativa assenyala que el 40 % del plàstic i el 50 % del paper utilitzat a la UE entre 2010 i 2021 es va destinar a envasos i aquests envasos van representar el 36 % dels residus sòlids urbans, segons dades de l’oficina estadística de la Comissió Europea (Eurostat). Per tot plegat, fixa com a objectiu reduir els residus d’envasos generats per càpita de manera progressiva i que almenys el 70 % en pes del total dels residus d’envasos es reciclin el 2030.
Crítiques de Greenpeace
L’entitat ambientalista Greenpeace critica el nou reglament perquè creu que es tracta d’una oportunitat perduda: “Fa curt”, diu l’entitat en un comunicat. Argumenta que la norma estableix prohibicions clau com és l’eliminació d’envasos monodosi. Tanmateix, l’entitat creu que té “buits legals i excepcions que permeten a les grans marques perpetuar el model d’utilitzar i llençar sota la disfressa d’un reciclatge que no funciona”.
Per això reclama a la UE mesures com que implanti sistemes de dipòsit, devolució i retorn per a ampolles de plàstic, llaunes, brics i envasos de vidre, que prioritzi la reutilització sobre el reciclatge, que les empreses a assumeixin el cost real de l’impacte ambiental que generen i una “prohibició efectiva del sobreempaquetat” en productes com fruites i verdures.
