Escolta aquesta notícia

Fer dels nuclis urbans uns indrets més verds, principalment més arbrats i, de retruc, amb un subsol més permeable. És la idea sobre la qual se sustenta la regla del 3-30-300, un indicador que mesura el nombre d’arbres que tenim a l’abast i com de lluny o a prop els tenim.

El teu barri l’incompleix

És molt probable que el barri on vius no compleixi aquesta regla. Ho recorda la Carlota Saenz de Tejada, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que posa sobre de la taula un dels darrers informes que determinava, ara fa tres anys, que només el 5 % dels barris de la ciutat la complien.

Saenz de Tejada puntualitza, a més, que un 20 % dels barris no complia cap dels indicadors d’aquesta regla. Però, què significa?

La regla del 3-30-300

Aquesta regla mesura, a partir de tres indicadors, la quantitat d’arbres que hi ha als nostres barris i la qualitat dels espais verds.

Així, els tres paràmetres que avalua són aquesta regla són:

  • el nombre d’arbres que veiem des de casa han de ser tres
  • la cobertura verda al barri ha de ser del 30 %
  • la distància amb un gran espai verd ha de ser de 300 metres

Beneficis en la salut

Segons la investigadora de l’ISGlobal, Carlota Saenz de Tejada, la presència del verd urbà en aquestes condicions aporta beneficis en la salut física, perquè es millora la qualitat de l’aire, però recalca que també els té en la salut mental, perquè aquests espais són mediadors d’interaccions socials.

Per això, concreta Saenz de Tejada, és clau com dissenyar-los: “Els estudis ens diuen que els espais verds, amb arbrat abundant, són els que aporten un benefici major“. Així, puntualitza que part d’aquest benefici és la biodiversitat, que es converteix en una oportunitat per preservar espècies locals.

Mitigar les illes de calor

Barcelona és una ciutat encaixada entre Collserola i el mar, i entre el Besòs i el Llobregat. Té una alta densitat de població, la qual cosa significa que quasi tota la superfície està urbanitzada.

Com més territori està edificat, més terreny està pavimentat. I com més pavimentació, més impermeabilització. És a dir, al subsol li costa transpirar i, per això, té més dificultats per alliberar la calor absorbida durant les hores centrals del dia.

Aquest fenomen es coneix com a illa de calor i pot deixar diferències de temperatura, de 7 ºC o 8 ºC, entre el centre de la ciutat i els extrems, propers al mar, a Collserola o als rius. Més espais verds, repartits arreu de la ciutat i sense pavimentar —que augmenten, per tant, la porositat— contribueixen a una reducció de la temperatura urbana.

Problemes en la salut

L’escalfament global ha fet els estius cada vegada més llargs i més calorosos i això, amb la temperatura extra aportada per l’illa de calor, representa afectacions greus per a la salut de les persones.

La investigadora de l’ISGlobal alerta que, sobretot a l’estiu, a les nits ens impedeix descansar i, si enllacem diverses nits sense descansar, els riscos en la nostra salut es multipliquen.