Està situat a 2.500 metres d’altitud, entre el Pallars Sobirà i Andorra, però es va construir en un pati de Sarrià. El refugi del circ de Baiau, que enguany fa 40 anys, es va dissenyar i executar al barri barceloní, en concret al pati de les casetes de l’Hort de la Vila, que llavors era el taller d’un soci del Centre Excursionista els Blaus i que ara és de propietat municipal.
Aquest any, coincidint amb l’aniversari, els Blaus i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya han celebrat les quatre dècades de l’equipament i s’han retrobat a dalt al refugi per commemorar-ne la construcció.
Una construcció complicada
“Es va fer tot el refugi aquí, ja dissenyat perquè es pogués desmuntar per peces, amb un pes cada peça que pogués pujar l’helicòpter, menor de 400 kg. Vam pujar-ho tot a dalt, i allà ho vam tornar a muntar com un trencaclosques”, explica Antoni Borràs, que va liderar-ne la construcció. El fet que ell fos soci dels Blaus i també president del comitè de refugis de la FEEC va fer que el projecte acabés fent-se a Sarrià.
El refugi es va muntar durant dues setmanes a més de 2.500 metres d’altitud l’agost del 1981, però la feina principal es va fer al taller de les casetes de l’Hort de la Vila, on van treballar els voluntaris setmanalment durant dos anys.
D’aquestes casetes de Sarrià en van sortir 16 tones de material carregades en camions, que es van portar al camp de futbol d’Àreu, des d’on es van carregar a l’helicòpter, que va fer diversos viatges per pujar totes les peces on ara hi ha el refugi.
Una congesta de neu feia de nevera
La construcció del refugi va ser complexa perquè es trobava en un lloc només accessible en helicòpter o a peu. Però la intendència no va ser més fàcil. L’Àngels Mayordomo era membre del comitè de refugis de la federació en aquell moment i, juntament amb dues companyes més, van ser les encarregades d’alimentar 12 persones durant 15 dies en plena intempèrie.
“El principal mal de cap per a nosaltres era com conservar el menjar allà dalt, a 2.500 metres, però per sort teníem una congesta de neu que ens feia de nevera. En aquella època encara hi havia neu al mes d’agost als Pirineus, no com ara”, explica Mayordomo.
Un refugi per conèixer indrets desconeguts dels Pirineus
El refugi de Baiau va ser el primer de la FEEC que es va construir per peces per muntar-lo després “in situ” a la muntanya. Té nou lliteres dobles, una cuina, una farmaciola i una emissora d’emergència per avisar els bombers en cas d’accident. Aquest equipament, fruit d’una aventura col·lectiva i altruista, ha servit per donar aixopluc a molts muntanyencs, però també per crear un punt de referència i poder descobrir indrets desconeguts i desconnectats del territori català.
