El 2025 ha estat un any prolífic per a la població de papallones a l’entorn metropolità, fins al punt que ha estat un any de rècord: se n’han detectat 45 espècies diferents i se n’han comptabilitzat fins a 15.206 individus, xifres inèdites en set anys de mostrejos de l’Observatori metropolità de papallones (mBMS).
Els rius, eixos de biodiversitat
Les observacions de papallones a l’àrea metropolitana mitjançant l’mBMS —un projecte de ciència ciutadana coordinat pel CREAF i l’AMB— van començar el 2019. Inicialment, aquests mostrejos es feien a les platges i els parcs metropolitans, però el 2025 s’hi van incorporar tres espais fluvials del Llobregat.
I el resultat d’aquestes mostres ha estat més que positiu. Segons el coordinador tècnic de l’mBSM, Pau Guzman, en un sol any de mostres al Llobregat “s’han observat les mateixes espècies de papallones que, de mitjana, s’han detectat en set anys de mostreig als parcs i les platges metropolitanes”.
Són dades que, segons Guzman, fan del Llobregat “una zona favorable per a les papallones, pel que fa al nombre d’espècies”. En les tres zones de mostreig del riu, se n’han detectat 18, sent la blanqueta de la col l’exemplar preponderant, ja que apareix en el 70,4 % de totes les observacions en aquesta zona.
L’altra espècie amb més deteccions ha estat la bruna de bosc (Pararge aegeria), present en un 8,2 % de les observacions al riu. Totes dues són consideres papallones generalistes, perquè s’alimenten de diversos tipus de plantes, fet que els permet adaptar-se i viure a diversos hàbitats.
Any rècord de papallones
En termes generals, el 2025 ha estat “un bon any” en l’àmbit metropolità, destaca Pau Guzman. Hi ha ajudat, i força, la pluviometria elevada d’aquest hivern i primavera, que ha contribuït al creixement de plantes herbàcies, d’on s’alimenten aquests insectes.
Una qüestió que, durant la sequera dels anys anteriors, va fer minvar les poblacions de papallones. Així, les 45 espècies observades —amb la detecció de 15.206 individus— constaten “el bon estat de salut dels ecosistemes metropolitans”, apunta el coordinador tècnic de l’observatori de l’mBMS.
Papallones com a bioindicadors
Aquests nombres són una bona notícia, assenyala Guzman, perquè les papallones són un bioindicador ecosistèmic: “Aquests insectes equilibren la presència d’altres insectes“, com per exemple els mosquits, de manera que “es forma una cadena en què, successivament, uns són depredadors dels altres, i això els manté a ratlla, tot evitant la possibilitat de plagues“, subratlla.
Una prova d’això és, alhora, la presència de papallones poc habituals: les considerades “especialistes“. Són aquelles que s’alimenten de plantes molt concretes i, per tant, són més sensibles a poder viure en un o altre hàbitat. Així, aquest 2025 s’han detectat exemplars de damer rogenc (Melitaea didyma).
Durant el 2025 s’han fet un total de 482 observacions arreu —parcs urbans, platges metropolitanes i el Llobregat— dutes a terme per 53 voluntaris. Des de l’inici del 2026, les primeres dades indiquen que també pot ser un altre bon any.
