Hi ha qui surt de casa o de la feina sense saber el temps que farà al carrer i prefereix deixar-se endur per la espontaneïtat del moment. I n’hi ha que gairebé no poden viure sense estar connectats a les imatges del radar les 24 hores del dia.
Sigui com sigui, les imatges del radar a temps real ja no són una cosa estranya i forana que tan sols analitzen els qui s’hi dediquen o hi tenen afició, sinó que han passat a ser una eina fonamental i essencial del dia a dia per a molts, com ho és l’alarma o el despertador del mòbil, els recordatoris o l’agenda de contactes.
Ara bé, t’ha passat que has consultat el radar i no marcava pluja, però en canvi, sí que plovia? O bé no plovia, però el radar marcava taques de precipitació? Com s’explica, això?
Ens enganya el radar meteorològic? No, el conjunt d’imatges del radar meteorològic no ens traeixen, al darrere de tot això hi ha una explicació científica!
Plou o roineja, però el radar no ho marca: per què?
El motiu és el fet que, com explica detalladament el Servei Meteorològic de Catalunya, els radars meteorològics observen la precipitació per damunt de l’altitud a la qual estan instal·lats.
Així doncs, com si es tractessin d’uns telescopis o d’unes grans càmeres de fotografies, aquests instruments no enfoquen pas cap al terra, sinó cap amunt.
De fet, la Xarxa de Radars (XRAD) del Meteocat, formada per quatre radars, està situada a l’entorn dels 500 i 900 metres. D’aquesta manera, només la precipitació que caigui dels núvols per damunt d’aquest nivell serà detectada per la XRAD.
Així doncs, quan plou o plovineja, però en canvi el radar no ho marca, no vol dir que la Xarxa de Radars falli, sinó que funciona correctament.
Resumidament, el feix d’ones electromagnètiques que emeten els radars encarregades de detectar aquestes gotetes es desplaça per damunt dels núvols baixos (com els que tenim aquests dies) i, per tant, fa que no detecti aquesta pluja.
Aquests dies i fa poques setmanes ja ens vam trobar amb aquesta situació. En aquest sentit, no és un fet aïllat ni excepcional, però tampoc és gaire recurrent.
A mitjans de febrer, plenament endinsats en un ambient britànic, alguns plugims intermitents van arribar a deixar entre 1 i 3 litres, mentre que a les imatges de la xarxa de radars meteorològics del Meteocat no hi apareixia cap traça de precipitació.
El radar marca traces de precipitació, però no plou
Però, com expliquem aquella situació en què quan obrim l’aplicació del radar meteorològic sí que trobem traces de precipitació desplaçant-se per damunt de casa nostra, però en canvi no plou o amb prou feines plovineja i el terra és poc o gens moll? Què passa?
En aquest cas, sovint el que hi tenen lloc són les virgues. La virga és aquella precipitació esfilagarsada que en caure del núvol s’evapora abans d’arribar a terra i, per tant, no acaba d’arribar a la superfície.
Així doncs, el radar marca traces de precipitació, o en altres paraules, les imatges del radar mostren coloraines, però com que els radars observen aquella pluja que cau per damunt d’on es troben i, en aquestes situacions, és una capa d’aire més seca la que accelera el procés d’evaporació, la pluja no acaba arribant a terra.
