Bernat Claramunt, ecòleg del CREAF, ha estudiat els efectes del canvi climàtic a la muntanya. Les observacions constaten que als Pirineus la línia del bosc ascendeix i tendeix a establir-se en zones que fins ara eren ocupades només per prats. Aquest és només un dels molts efectes que té l’escalfament planetari a les muntanyes.
Un altre paradigma innegable són les glaceres, que no paren de recular des de fa anys. La seva reducció és més que evident a les glaceres aragoneses de la Maladeta i l’Aneto, les del Mont Perdut, però també a les glaceres el costat francès d’Ossue i Marboré. Del vessant francès també en destaca la glacera del Troumouse, la qual ha desaparegut totalment en el marge de 40 anys. A Catalunya actualment ja no hi queda cap glacera.
La seva mida és cada vegada més petita, tenen menys gruix i és evident que estan desapareixent
El lleure amenaça les zones de muntanya
Les zones de muntanya són responsables de subministrar d’aigua a la meitat de la població mundial, així com de generar energia hidroelèctrica. Les muntanyes són espais de gran biodiversitat i ofereixen oportunitats d’oci gràcies als seus atributs naturals i el patrimoni cultural que engloben.
Actualment la societat demana cada vegada més els serveis que presten les zones de muntanya, un fet que afegeix pressió més enllà del risc que suposa el canvi climàtic. Segons Bernat Claramunt és el moment de plantejar-se nous models de desenvolupament sostenible per a aquestes regions de muntanya.
L’entesa mutua sobre com abordar els reptes actuals i futurs del canvi global a les zones de muntanya hauria de ser una de les prioritats d’Europa
Segons Claramunt, encara hi ha moltes incògnites sobre com afrontar el canvi global a les muntanyes, encara queden moltes llacunes de recerca i coneixement per cobrir. Es considera, per exemple, beneficiosa la diversificació d’esports d’hivern que podria convertir algunes zones en estacions de muntanya, però es desconeix l’efecte de la presència contínua de visitants sobre la biodiversitat d’aquesta zona.
L‘equilibri entre gaudir de la natura i perjudicar-la amb la nostra presència és una realitat de difícil encaix, sobretot quan és freqüent i sense una regulació clara.
Espècies com el gall fer acusen els efectes de l’increment de presència humana als hàbitats que ocupa, boscos subalpins del Pirineu i el Prepirineu. La freqüentació humana en aquests boscos està fent minvar de forma dràstica la població de gall fer.
Inundacions o manca d’aigua
L’augment de la temperatura mitjana es tradueix també en una evaporació més gran de l’aigua. Una de les conseqüències principals és que s’incrementa el risc d’incendi forestal en aquests territoris i es redueix la disponibilitat d’aigua dolça.
Un dels rius més afectats per la disminució d’aigua dolça és el riu Ebre. A la seva conca s’han registrat descensos significatius de més del 50 % del cabal anual, en concret de les estacions d’aforament estudiades entre els anys 1950 i 2010, segons es desprèn del darrer informe de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic ubicat a Osca.
En d’altres regions d’Europa el canvi climàtic està afavorint grans inundacions fluvials a causa del desglaç. A banda, també s’observa major freqüència de pluges torrencials.
La línia dels arbres s’enfila dalt les muntanyes
En zones on fa 30 anys no hi creixien els arbres als Pirineus pel fet de trobar-se per damunt del límit superior del bosc, actualment hi trobem arbres. Segons explica Bernat Claramunt, “la línia d’arbres s’està desplaçant cap amunt, perquè l’increment de temperatura i les llargues temporades sense neu els permet viure en àrees on abans no era possible”. Aquesta no és l’única explicació, també cal tenir present que s’ha reduït la pressió del bestiar que mantenia a ratlla la franja del bosc a l’alta muntanya.
El canvi climàtic obliga moltes espècies de plantes i alguns animals a adaptar-se. Algunes espècies seran capaces d’adaptar-se al canvi de condicions, d’altres ho tindran més difícil o no se’n sortiran.
Menys biodiversitat
Les zones de muntanya estan experimentant canvis econòmics, demogràfics, culturals i d’ús del sòl. L’abandonament de l’activitat agrícola i ramadera tradicional, per exemple, afavoreix que els arbustos guanyin terreny, tot ocupant les antigues pastures. Això implica una pèrdua de biodiversitat silenciosa a gran escala.
Temporades de neu irregulars a les estacions d’esquí
Als Alps i als Pirineus la neu ha disminuït durant l’últim segle i es preveu que aquesta tendència continuï. Als Pirineus l’acumulació de neu per sota dels 1.500 metres podria reduir-se un 75 % el darrer trimestre dels segle XXI, segons dades de l’observatori pirinenc del canvi climàtic.
Segons el tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, el 2050 podríem tenir la meitat de neu que tenim ara.
El Dia Internacional de les Muntanyes
Aquest dissabte, 11 de desembre, se celebra el Dia Internacional de les Muntanyes, una data establerta per les Nacions Unides que posa l’accent en la necessitat de preservar espais naturals clau per garantir la disponibilitat d’aigua, la biodiversitat vegetal i animal, l’economia sostenible de pobles ubicats als cims i a les valls, i les oportunitats d’oci basades en els seus atributs naturals i el seu patrimoni cultural.
El canvi climàtic ja és una amenaça amb conseqüències evidents a les zones de muntanya.
