L’increment de les temperatures a Barcelona, com a la resta del planeta, és una evidència científica. Actualment el rècord de temperatura a la ciutat és de 37,7 ºC i es va registrar el 28 de juny del 2019. És fàcil, però, que en un horitzó proper se superi a aquesta xifra. Però fins on pot arribar a marcar el termòmetre? És possible que la ciutat arribi a registrar temperatures extremes de 50 ºC? És una xifra molt elevada però ja s’hi ha arribat en punts del Golf Pèrsic i de l’Àsia Oriental. Més a prop, a Còrdova, es van registrar 47,6 ºC el 14 d’agost del 2021 (la temperatura rècord de tot l’estat espanyol), i el rècord europeu el té Siracusa (Itàlia), amb 48,9 ºC.
L’escenari d’arribar als 50 ºC és cada vegada més factible. Per això, l’Ajuntament ha anunciat que dins del Pla calor preveu realitzar un simulacre el 2027. Es tracta de comprovar quina seria la resposta de la ciutat si s’arribés a aquesta temperatura extrema. En el simulacre es posaran a prova els serveis municipals i també hi participaran agents externs com escoles, residències o empreses, entre d’altres.
Què li passa al cos quan el termòmetre marca 50 ºC?
L’altra gran pregunta és saber com patiran els barcelonins aquestes temperatures extremes, en cas d’arribar-hi. Per Jordi Mestres, metge de família de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) els efectes de la calor ja són visibles actualment amb un increment de la mortalitat, que afecta especialment la gent gran i les persones amb malalties cròniques.
De fet, durant el 2024 es va registrar unes 240 morts a Barcelona atribuïbles a la calor. “Amb 50 ºC això es multiplicarà”, afirma Mestres, i assenyala que cadascú ho patirà de forma diferent, segons el punt de partida del cos. És a dir, en una situació de salut òptima, el cos té mecanismes per refredar-se, com ara la suor o la respiració. En canvi, quan hi ha problemes de salut la capacitat de compensació o no hi és o no és tan efectiva. Llavors la temperatura corporal puja i es pot produir una hipertèrmia o un cop de calor.
“Hi ha persones que viuen en autèntics forns”
Mestres, però, també apunta la importància de la situació social per poder suportar temperatures extremes, com per exemple disposar d’un habitatge amb aire condicionat o tendals. “Hi ha persones que viuen en autèntics forns”, lamenta, i apunta que l’increment de temperatures haurà d’anar acompanyat de canvis socials i d’horaris. També recorda que les temperatures elevades a la nit “són més perjudicials per a la salut” que les diürnes, perquè és el moment que el cos es refreda i es regenera.
