Formació d'un pirocúmul damunt de la columna de fum de l'incendi forestal. Autor: @NuvolsI

Aquest estiu s’ha parlat molt dels pirocúmuls associats als diversos incendis forestals que han cremat a Catalunya. El terme fa referència a la formació d’una gran nuvolada blanquinosa damunt del fum gris i uniforme generat pel foc forestal.

El pirocúmul és un núvol real que es genera de forma natural, a causa de la combinació del foc i la humitat de la vegetació forestal.

L’elevadíssima temperatura que es produeix al voltant del foc implica l’evaporació forçada de l’aigua continguda a l’interior dels arbres i arbustos afectats per les flames. El vapor d’aigua ascendeix amb celeritat amb l’ajuda dels corrents d’aire calent gestats a l’interior de l’incendi forestal. Quan aquest vapor ascendent contacta amb l’aire més fresc, present en altura, es pot condensar i es converteix aleshores en un núvol cumuliforme, en forma de bolet, conegut amb el nom de pirocúmul.

Les partícules sòlides que conformen el fum (petites partícules de cendres en suspensió) faciliten el procés de condensació ja que actuen com a nuclis de condensació.

El pirocúmul es distingeix perfectament de la resta del fum de l’incendi forestal pel to més blanquinós, a causa de les gotetes d’aigua que el formen. El fum de l’incendi, per contra, manté en tot moment el color més grisós o ataronjat pel fet de contenir cendres i partícules en suspensió diverses.

Excepcionalment els pirocúmuls poden arribar a fer ploure

En grans incendis forestals, si hi ha aire fred en altura, el pirocúmul creix amb molta força i pot arribar a assolir un desenvolupament molt notable. S’acaben formant grans nuvolades (cúmuls), que en alguns casos poden arribar a descarregar xàfecs puntuals. Malauradament, això no sol ser el més habitual pel fet que l’altura assolida pel pirocúmul no sol ser suficient per generar gotes de pluja prou grosses perquè arribin a terra.

Si el pirocúmul creix molt, pot evolucionar cap a pirocumulonimbus, un núvol de tempesta. Aquest fenomen rar pot arribar a passar sobretot durant les erupcions volcàniques.

Corrents d’aire ascendents i descendents que poden complicar les tasques d’extinció

La gran quantitat d’energia tèrmica que genera un incendi forestal pot fer que, a vegades, les flames arribin a formar una mena de remolí de foc. Es parla de “tempesta de foc”, que pot formar-se quan un vent intens i molt sec a nivells baixos genera una intensificació del foc.

La gran massa d’aire calent associada al foc pot afavorir, per tant, la presència de forts corrents d’aire. El vent pot arribar a assolir velocitats molt considerables que poden trencar arbres i branques, talment com un esclafit, i disseminar espurnes de foc cap a zones no afectades encara per l’incendi forestal.

Aquest fenomen sol ser poc freqüent amb aquesta magnitud ja que acostuma a anar associat a grans incendis forestals com els que es produeixen al Canadà. Amb menys grandària, però, també pot mostrar-se en certa mesura i complicar les tasques d’extinció en incendis generats a Catalunya.