Aquest dissabte ha sortit a la palestra un mot que pot ser poc conegut: medicà o minihuracà mediterrani. Es tracta d’una baixa pressió molt profunda però amb característiques subtropicals. Això vol dir que, entre altres coses, té un nucli càlid associat (contràriament a les borrasques que ens afecten normalment), vents molt forts en superfície i una capacitat de rotació molt important.
La possibilitat existeix
Si bé és cert que no tenen ni l’extensió ni la intensitat d’un huracà americà, no deixa de ser un fenomen violent i pot crear problemes: pluges intenses i vent molt fort. Sovint, acompanyat d’una mena d’ull que recorda en certa mesura l’estructura d’un huracà.
La possibilitat que es desenvolupi aquest cap de setmana un fenomen d’aquestes característiques a Barcelona i la costa catalana és petita, però no és menyspreable. Els models indiquen una possible estructura similar durant la matinada de diumenge.
Tot i així cal dir que no cal que hi hagi un medicà per tenir grans aiguats i que un sistema convectiu de Mesoscala (un gran sistema tempestuós), que també és probable aquest cap de setmana, és suficient per comportar aiguats contundents sense haver de parlar necessàriament de medicà.
Un terme acceptat al Termcat
El Termcat va acceptar fa uns anys la terminologia “medicà” i “minihuracà mediterrani” per definir borrasques ciclòniques de morfologia semblant a la dels ciclons tropicals però de menor intensitat i de dimensions més reduïdes que es produeix sobre el mar Mediterrani, la qual afecta ocasionalment les zones litorals.
Aquest terme es va acceptar el 2011 i el 2018 es va oficialitzar la fórmula “minihuracà mediterrani”.
També al diccionari de l’AEMET
Segons l’Agència Estatal de Meteorologia aquest terme (“medicane” en castellà) fa referència als ciclons mediterranis que presenten característiques tropicals. Per bé que la seva definició encara és objecte de debat, es tracta de borrasques marítimes molt intenses i acompanyades de vent fort. Són de dimensions petites, simètriques i amb un nucli càlid profund. Es caracteritzen per franges de núvols que s’organitzen en espiral, al voltant d’un ull central lliure de nuvolositat.
Els medicans es formen generalment en una zona on hi ha una borrasca freda en altura (aire fred en altura), amb poca cisalla vertical (diferència en la velocitat del vent i en la seva direcció entre dos punts situats a diferent altura) i, sovint, damunt d’una zona de baixes pressions en superfície (borrasca en superfície).
