Afegeix betevé com a font preferidaAquest 2026 torna a estar damunt la taula la possibilitat que es produeixi el fenomen del Niño amb forta intensitat a partir de la segona meitat de l’any, un fet que podria tenir repercussions climàtiques de major o menor consideració arreu del planeta.
El fenomen de l’ENSO (el Niño – Oscil·lació del Sud) es caracteritza per una fase càlida (el Niño) i una de freda (la Niña). La fase de normalitat —sense anomalies— s’anomena fase neutra.
El Niño és un fenomen que es produeix amb certa regularitat davant de les costes del Pacífic, a l’Amèrica del Sud, i va associat a un augment de la temperatura de l’aigua de l’oceà, que afavoreix les precipitacions en aquesta regió planetària. El Niño implica un canvi de comportament del règim de precipitacions entre el sud-est asiàtic i d’Austràlia i les costes de Sud-amèrica, però té també implicacions climàtiques a escala planetària.
El Niño es produeix de forma irregular, habitualment en un període de dos a set anys. Hi ha anys, però, que apareix amb més força que d’altres, tal com podria passar aquest 2026. En algunes ocasions el Niño es pot arribar a allargar durant molts més mesos de l’habitual.
Per què es produeix el fenomen del Niño?
El Niño es produeix a causa d’un canvi en la circulació atmosfèrica en aquesta zona del Pacífic. En condicions normals (neutres) la circulació atmosfèrica ve dirigida per l’anomenada cèl·lula de Walker, la qual s’orienta d’est a oest entre les dues costes del Pacífic. El perquè d’aquesta circulació es deu a la diferència de temperatura entre les aigües fredes de la costa del Perú i les més càlides de l’entorn d’Austràlia i Indonèsia. Allà on les aigües són càlides es generen corrents d’aire ascendents (baixes pressions, borrasques), que afavoreixen la nuvolositat i les precipitacions. On són fredes, per contra, dominen els moviments descendents d’aire, que desfan la nuvolositat (altes pressions, anticiclons).
Així doncs, en una situació neutra (habitual) parlem d’ambient eixut al cantó del Perú (altes pressions) i de pluges cap a Indonèsia (baixes pressions), tal com es pot comprovar en el gràfic superior. Es tracta d’un període d’equilibri en què no predomina cap anomalia. En una situació de la Niña es produeix una intensificació de l’escenari neutre.
Per contra, quan es produeix el fenomen del Niño, normalment entre el desembre i l’abril, s’inverteix aquest escenari i les precipitacions afecten l’Amèrica del Sud, mentre que es fan absents cap al nord d’Austràlia i Indonèsia, on la sequera pot anar associada també a incendis forestals (segon gràfic superior).
Les aigües càlides del Pacífic arriben al Perú els anys del Niño
Els anys que es produeix el fenomen del Niño, els vents alisis del Pacífic s’afebleixen de forma dràstica, fet que permet que les aigües càlides del centre del Pacífic ja no siguin empeses cap a l’oest, sinó que de mica en mica vagin progressant cap a l’est, cap a les costes del Perú i l’Equador. El procés s’inicia cap al mes d’octubre, però les aigües càlides no es fan presents a les costes del Perú fins pels volts de Nadal. Les aigües càlides van associades també a un canvi del règim de vents, que bufen del mar cap a les costes del Perú i contribueixen a la formació de núvols i precipitacions a les costes de Sud-amèrica.
En situació neutra, la circulació atmosfèrica existent genera els alisis, vents del sud-est que empenyen les aigües més càlides de l’oceà Pacífic cap al cantó oest, és a dir, cap a Indonèsia i Austràlia. En aquesta zona hi predominen els núvols i les precipitacions. Per contra, en aquest escenari, les aigües són més fredes a les costes de Sud-amèrica i el temps és molt més eixut. Quan es produeix la fase de la Niña s’enforteixen més els vents alisis, fet que suposa que les aigües es refredin a les costes del Perú i que s’escalfin notablement a Indonèsia.
Per què s’anomena el Niño?
El Niño rep aquest nom a causa d’un corrent càlid marí feble que apareix a les costes del sud de l’Equador i del Perú pels volts de Nadal. En aquesta regió, en condicions normals, trobem un corrent marí d’aigua freda anomenat corrent de Humboldt, el qual fa aflorar nutrients presents en aigües profundes i, per tant, va associat a peixos i a bona pesca. Els anys del Niño es produeix un canvi de la circulació atmosfèrica que fa desaparèixer el corrent de Humboldt. Al seu lloc aflora el corrent càlid del Niño, el qual no permet l’aflorament d’aigües profundes. Els anys del Niño, així doncs, van associats a poca pesca entre Nadal i el mes d’abril, mentre dura aquest fenomen.
Efectes arreu del planeta
El Niño té afectacions climàtiques al Pacífic, entre Indonèsia i les costes del Perú, a causa del canvi de circulació atmosfèrica, però també té implicacions a moltes altres regions planetàries.
Tot i així, mai hi ha dos episodis del Niño i la Niña iguals. Els episodis del Niño poden comportar, com a efecte general, un increment de la temperatura mitjana a escala mundial, mentre que la Niña tendeix a generar cert refredament.
El Niño pot intensificar esdeveniments extrems com sequeres, incendis forestals i inundacions.
El 2024 va ser l’any més càlid registrat a la Terra. Els efectes del canvi climàtic, juntament amb un episodi del Niño (2023-2024), en van ser els responsables.
