Quan els llums, els brolls i la música descansen, la Font Màgica de Montjuïc es transforma en un refugi inesperat. Una parella d’ànecs aterra amb suavitat a la làmina d’aigua per refrescar-se. Poc després s’enfila al pedestal per prendre el sol entre els relleus. Són uns visitants inesperats que capten les mirades amb aquestes estades tan curioses com efímeres.
Com molts barcelonins, aprofiten les hores vall per gaudir de la tranquil·litat, lluny de les aglomeracions de turistes que s’apleguen quan la font entra en escena amb les seves coreografies d’aigua i llum.
Aquesta imatge curiosa és força habitual aquests dies. De fet, els ànecs neden prop dels operaris mentre revisen i actualitzen alguns dels sistemes de la font. Un contrast curiós entre la rutina del manteniment tècnic i la vida salvatge urbana que, de tant en tant, fa seu un dels espais més emblemàtics de Montjuïc.
S’hi aturen però no s’hi estableixen
La presència esporàdica d’ànecs a la Font Màgica aquests dies va lligada a la presència de l’espècie en molts espais verds de la ciutat amb aigua. Molt a prop, al llac del Parc de l’Espanya Industrial és ja habitual veure l’aparellament i les postes dels ànecs. Som en època d’aparellament i cria, un fet que afavoreix que les aus es moguin més i explorin nous punts d’aigua. Per aquest motiu, la Font de Montjuïc es converteix en un espai per aturar-s’hi però no per establir-s’hi.
L’espectacle d’aigua i so, amb els canvis constants de pressió, moviment i soroll, són un ambient inestable i del tot imprevisible per a les diverses aus que al llarg del dia s’hi aturen. De fet, els ànecs busquen superfícies d’aigua calmades i segures, sobretot pensant en les cries. Per això la seva presència és fugaç: hi arriben, fan una petita pausa i marxen. I amb sort, podem observar aquesta visita abans no tornin a alçar el vol.
