Núvols sobre Barcelona. Alfons Puertas

Fa molts dies que no plou a Barcelona i la meteorologia aquests dies continua estancada, assolellada i calorosa. Trets ben definitoris del mes de juliol. La sequera que arrosseguem des de fa molts mesos provoca, entre d’altres coses, que els col·lectors d’aigües residuals desprenguin ferums permanents allà on l’aigua queda més estancada. No hi ha renovació per aigües d’escolament de pluja i les pudors es multipliquen. Aquesta flaire desagradable ens pot ajudar, en canvi, a pronosticar el temps futur.

La pressió atmosfèrica, exemple pràctic que l’aire pesa

La pressió atmosfèrica no deixa de ser un reflex que a la Terra hi ha gasos. Hi ha aire, i pesa. Quant més aire tinguem concentrat en un punt, més pressió exercirà sobre la superfície i més pes es concentrarà en aquell punt. A grans trets, una disminució de pressió és l’arribada de depressions o zones més inestables de l’atmosfera, i una pujada de pressió sol ser l’arribada d’anticiclons.

Per bé que a Barcelona la meteorologia no va lligada estrictament al comportament que tingui la pressió atmosfèrica, sí que es pot fer l’associació menys pressió més pudors.

A les clavegueres, col·lectors, depuradores i dipòsits d’aigües residuals, els tufs sempre hi són. Quant més estancada estigui l’ aigua i no pugui circular, més aflora la ferum. Podem dir que mentre la pressió és alta, hi ha una mena de matalàs d’aire que aixafa contra el terra o dins les clavegueres les pudors. Un anticicló, doncs, ens evita grans pestilències.

En canvi, en el moment en què la pressió baixa una mica, el pes d’aire que hi ha sobre el terra és menor. Les pudors que estaven arrapades a terra, queden alliberades i poden pujar uns metres, arribant al nostre olfacte. Per tant, molt sovint si una canonada o desaigüe comença a desprendre fortor, és que algun front o depressió s’apropa. Una altra cosa és que per la mateixa dinàmica de ciutat, hi hagi tanta acumulació d’aigua residual que les pudors es multipliquen per se, com està passant aquests dies.

El cel “caòtic” un altre indicador irrefutable en meteorologia

Hi ha molts altres trucs i senyals que ens ajuden a pronosticar casolanament el temps futur. Un és observant els núvols que tenim. N’hi ha de molts tipus, altures i composicions i tots parlen per si sols.

Un dels trucs en meteorologia més infalibles per saber com serà el temps futur, és veure quan hi ha “cel caòtic”. Estem parlant de núvols de tot tipus quant a la seva altura, i que es donen simultàniament. Si es perceben núvols baixos més grisos, per damunt d’altres de mitjans més llisos i al capdamunt uns de més fibrats alts, el temps sol canviar en poques hores.

Cel caòtic copsat per en Javi Martínez

Si aquest cel caòtic va acompanyat de núvols que es van creuant entre si, a diferents altures, el canvi cap a pluja i temps més regirat està servit. Quan trobem el cel caòtic, l’atmosfera ens està dient que la humitat és alta a tota la troposfera i que la facilitat per a la condensació i formació de núvols va “in crescendo”.

Orenetes volant baix: presagi de pluja

Si observem plantes i animals també ens faran un cop de mà en la previsió de la meteorologia futura. Així, observar ocells molt típics per aquestes dates, com les orenetes, els avions o els falciots ens ajudarà a fer-nos predictors del temps.

En aquest cas, molta part de la seva alimentació està composta per insectes. De fet, són grans aliats contra els mosquits, ja que se’n cruspeixen una colla cada dia.

Falciot fotografiat per Marc Illa

En alimentar-se d’aquests insectes amb ales, hauran de volar més amunt o avall en funció de la humitat que hi hagi. Més humitat vol dir ales de mosques i mosquits impregnats d’aigua, que els fan pesats i els obliguen a volar més baix. Les orenetes o ballesters, per exemple, han de volar més avall per alimentar-se. Si la humitat és més baixa i la temperatura més alta, aquests ocells volen en cercles més amunt, tal com ho fan les aus rapinyaires

El fet que la humitat pugi no és sinònim que hagi de ploure segur, però ens demostra que els condicions de l’atmosfera estan canviat i que està més propensa a la formació de núvols en el futur. Desgraciadament, si els mosquits volen més baix quan “pot ploure”, també vol dir que els nostres turmells i cames acabaran destrossats per les picades del mosquit tigre, per exemple.