El materials i, sobretot, els colors de la coberta d’un edifici són claus per determinar el confort tèrmic de l’immoble. I segons com, alguna cosa més: marquen la temperatura de l’entorn més proper que, mitjançant la suma del conjunt d’edificis, determina com és l’efecte de l’illa de calor urbana.
Reproduir els efectes del blanc
L’Ajuntament ha iniciat una prova pilot a l’Institut-Escola Tres Fonts, de les Corts, en el marc del Pla calor. Consisteix a fer proves amb tres tipus de pintura en una coberta de 150 m2:
- Color terracota convencional: imita el mateix color que tenen la majoria de terrats i teulades de la ciutat, de rajola de gres o de teula, que no reflecteixen la llum del sol i n’absorbeixen la calor.
- Color blanc: és el més adient per reflectir la llum del sol i, en conseqüència, és el que menys temperatura absorbeix.
- Color terracota amb pigmentació reflectant: és el color objecte de l’estudi, que manté el cromatisme tradicional dels teulats de la ciutat, però buscant les propietats reflectants que té el blanc.
En aquest sentit, la coberta de l’Institut-Escola s’ha pintat amb pintures que empren tots tres colors i, mitjançant uns sensors instal·lats a cada franja, monitoraran la temperatura que acaba adquirint cada secció de la coberta.
Aquesta presa de dades durarà fins l’octubre, i comprendrà els mesos de més calor i radiació solar. Acabat aquest període, es començaran a analitzar les dades per extreure’n conclusions.
Rebaixar la temperatura
L’estudi servirà per determinar la capacitat dels materials per refusar la llum del sol —la reflectància solar— perquè no s’arribi a transformar en calor, d’una banda, i la capacitat d’alliberar la calor absorbida amb la radiació del sol —emissivitat tèrmica—, de l’altra.
Si la mesura d’aquests dos paràmetres és baixa, s’aconseguirà un efecte doble en la disminució de la temperatura que es pretén:
- A l’edifici: reduir l’entrada de calor a l’edifici a través de l’escalfor absorbida per la coberta, evitant l’ús de sistemes extraordinaris de refrigeració.
- A l’entorn: reduir la calor a l’entorn de l’edifici, evitant l’anomenat efecte de l’illa de calor urbana.
Garantir l’estètica tradicional
La prova pilot, basada sobretot en l’ús de la pintura de color de terracota amb pigments reflectants —que busquen el benefici del color blanc— pretén no haver de modificar un patró molt barceloní: el del color tradicional dels terrats i de les teulades.
Això evitaria haver d’alterar, cromàticament, la façana zenital de la ciutat, com sí que tenen adaptada —al color blanc— altres poblacions mediterrànies.
Rebaixar la factura elèctrica
Aquesta prova té una altra pota a Vibranz Technologies —l’empresa que ha fabricat els pigments reflectants—, a l’Hospitalet de Llobregat. En aquestes instal·lacions s’hi han muntat dues casetes petites, a mode de cobert, amb característiques idèntiques: la única diferència és que la coberta d’una de les casetes està pintada amb la pintura amb pigments i l’altra no.
A l’interior, tenen dos aparells d’aire condicionat en marxa, de manera permanentment, a 27 ºC de temperatura programats per encendre’s o apagar-se i mantenir la temperatura marcada en tot moment.
La prova consisteix, per tant, a saber quanta estona de més ha d’estar en marxa cada aparell d’aire condicionat per garantir el confort tèrmic programat als 27 ºC. És a dir, comprovar l’eficiència energètica que produeix un element extern al sistema de climatització: la pintura amb pigments reflectants amb què s’ha pintat la coberta.
Enviar la calor a l’espai
A banda d’aquesta prova pilot, en la mateixa coberta de l’Institut-Escola de les Corts s’està fent un altre estudi: el refredament radiatiu a partir de l’ús d’una lona.
El refredament radiatiu és un procés físic que propicia que la llum solar rebuda sigui rebotada directament, en forma d’infrarojos, a l’espai exterior. D’aquesta manera, l’escalfor que hauria generat la llum solar, s’alliberaria fora de l’atmosfera terrestre.
En cas que la prova surti segons la hipòtesi de l’estudi, aquesta lona podria servir per inspirar teixits amb els quals crear tendals o pèrgoles, instal·lables en espais públics o particulars.
