Aquest dimarts, 14 de juny, hi haurà superlluna 2022 a Barcelona, la primera d’aquest any. Sortirà pel sud-est (des del mar) a les 21.58 h i es pondrà pel sud-oest (sentit Baix Llobregat) a les 6.49 h de dimecres. T’expliquem en què consisteix aquest fenomen, com serà i com veure’l. L’última superlluna va ser el juny del 2021.
Superlluna 2022: Què és aquest fenomen?
Tal com passa amb l’òrbita de la Terra (i de la resta de planetes), l’òrbita de la Lluna no és circular, sinó el·líptica. Això fa que la distància entre la Lluna i la Terra no es mantingui constant, sinó que hi ha moments de l’any en què es troben més a prop i d’altres que s’allunyen. El punt de l’òrbita en què la distància entre ambdues és mínima s’anomena perigeu, mentre que el punt de màxima distància s’anomena apogeu. Entre el perigeu i l’apogeu hi ha una diferència d’uns 50.000 km.
Quan coincideix la lluna plena amb la zona més propera al perigeu, aleshores és quan hi ha una superlluna. En aquests casos la Lluna es veu una mica més grossa i més brillant que la resta de l’any, tot i que costa percebre-ho a simple vista si no es compara amb l’observació del satèl·lit quan es troba, per exemple, a l’apogeu.
Ara bé, a partir de quin moment es pot considerar superlluna? El cert és que no hi ha una definició estandarditzada, però sí diverses de semblants. Una de les utilitzades és la que considera que a banda de coincidir la lluna plena amb el perigeu de la seva òrbita, cal que es trobi a menys de 360.000 km de la Terra.
Superlluna de maduixa: d’on ve el nom?
Potser heu sentit a dir que aquesta serà la superlluna de maduixa. D’on ve, aquest nom?
Actualment, la tradició de batejar les llunes plenes és anglosaxona. La majoria dels noms que s’utilitzen provenen dels que feien servir els nadius americans i que van adoptar els colons. Fan referència a moments importants de l’any per a la pagesia i el món rural (la lluna de la collita, al setembre).
La lluna plena de juny s’anomena de maduixa perquè coincideix amb l’època de l’any en què es recol·lectava aquest fruit a les tribus nadiues nord-americanes. Per tant, la superlluna d’aquest dimarts pren aquest mateix nom.
Els núvols alts i mitjans n’entorpiran l’observació
Tot sembla indicar que a partir de la tarda de dimarts i fins dimecres a mig matí aniran circulant bandes de núvols alts i mitjans que complicaran l’observació de la lluna. No sembla que hagi de ser prou gruixuts per deixar el cel completament tapat tota la nit i la marinada i impedir-la veure, però sí a estones. En qualsevol cas, no hi haurà un cel net de núvols.
El mes que ve hi haurà una altra superlluna
La d’aquesta setmana no serà l’única superlluna d’enguany. El mes de juliol n’hi haurà una altra. Serà la nit del 13 al 14 de juliol. Sortirà a les 21.46 h des del mar i es pondrà a les 6.47 h pel sud-oest. La de juliol serà una superlluna una mica més grossa i brillant que la de juny, ja que se situarà 1.000 km més a la vora de la Terra, a 357.400 km. Tot i això, la diferència entre totes dues serà pràcticament imperceptible.
L’any 2052, quan la lluna plena estarà més a prop de la Terra aquest segle
L’òrbita té petites variacions per la influència gravitacional del sol i de la resta de planetes i, per tant, la distància entre la Lluna i a Terra al perigeu no sempre és la mateixa. Això vol dir que la mida i la brillantor de les superllunes no és sempre igual. La darrera gran superlluna va ser el 14 de novembre del 2016. Aleshores feia 68 anys que no n’hi havia hagut cap de semblant.
Caldrà esperar fins al 25 de novembre del 2034 per veure’n una de comparable. Tot i això, la lluna plena més propera a la Terra d’aquest segle serà el 6 de desembre del 2052.
L’altra cita amb l’astronomia d’aquest juny
Aquest juny, a banda de la superlluna, hi ha un altre espectacle astronòmic que val la pena observar. Durant la segona quinzena hi haurà l’alineació de cinc planetes del sistema solar: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Es podrà observar abans no es faci de dia, juntament amb la Lluna.
