Arribats a aquest punt de l’estiu a ningú se li escapa que està sent un dels estius més calorosos que hem viscut mai, si no el que més. A partir de finals de setmana el patró canviarà i la calor desmesurada de les darreres setmanes i mesos es retirarà. Amb una mica de sort, l’estiu més contundent ja haurà passat.
Esprint final amb calor rabiosa
Abans, però, encara dos dies de calor molt intensa, fins i tot encara més que els darrers dies, tant de dia com de nit.
En aquest sentit s’espera especialment un divendres de moltíssima calor, amb màximes que podrien superar els 35 ºC a la mateixa Barcelona. En hores nocturnes són molts els escenaris que aposten també per mínimes una mica més altes, que podrien no baixar dels 29 ºC i deixar-nos algunes de les nits més dures d’aquest estiu.
Sol i calor molt intensa en un esprint fulgurant d’una calor que sembla que es vol apagar a partir del cap de setmana.
Arriba un solc amb aire fred en altura
Canvia el patró. Les masses d’aire fred que han quedat gairebé aparcades els darrers mesos a l’oest de la península o que ens han visitat en petites finestres d’un o dos dies tenen tendència a anar arribant amb més facilitat, un clàssic de mitjans i finals d’agost, si més no fins fa no molts anys.
D’aquesta manera, a partir ja d’aquest dissabte es despenjarà un embossament d’aire fred procedent de l’Atlàntic que començarà a retirar la massa d’aire extraordinàriament càlida que tenim a sobre.
Això comportarà, d’entrada, un temps força més insegur ja a partir d’aquest dissabte, especialment a muntanya i l’interior de Catalunya així com un descens gradual de la temperatura. El temps es desestabilitzarà de manera gradual ben bé fins dilluns i, tot i que encara hi falta molt, no es pot descartar tampoc una mica de pluja a Barcelona i la costa, encara per determinar.
El que queda clar és que, amb aquest primer embat d’aire fresc, la temperatura començarà a baixar. En cap cas ve fred, però arribar a la normalitat després de setmanes de calor sobrepassada serà tot un gran respir arreu de Catalunya.
I si la part més dura ja hagués passat?
La bona notícia és que la finestra de normalitat es podria allargar. A diferència del que ha anat passant durant l’estiu, en què els respirs han estat cars i molt curts, aquesta finestra d’oportunitat s’entreveu com un intent de normalització més o menys persistent.
En aquest sentit, a diferència dels respirs anteriors, no hi ha cap indici que apunti a una nova calorada desmesurada més enllà i, de fet, la majoria d’escenaris aposten per l’arribada de més masses d’aire fred atlàntiques que podrien ajudar a mantenir la normalitat tèrmica durant el segon tram de mes i amb la porta oberta a diversos episodis d’inestabilitat.
Res que no sigui normal en aquestes dates. Però és, de nou, la celebració de la normalitat en un estiu del tot excepcional. Aquest canvi d’escenari que tenim per davant obre la porta a pensar tímidament en la possibilitat que l’estiu més dur ja hagi pogut passar.
No és l’adeu de l’estiu
L’estiu, evidentment, encara no s’ha acabat i la calor intensa probablement tornarà abans no arribi la tardor. Però el cert és que els mapes que permeten entreveure el temps de les setmanes vinents indiquen una calor moderada fins a finals d’agost.
I ja serà setembre. Haurem perdut més de dues hores de sol respecte del solstici i caminarem cap a les tres hores de pèrdua amb l’arribada de l’equinocci. El temps ja comença a jugar en contra d’una calor que, diguin el que diguin els nombres finals, ens hauran deixat un dels estius més durs de les nostres vides.
Amb la boca petita, és possible que la part més dura de l’estiu hagi passat, però que ningú no pensi encara que l’estiu s’ha acabat.
