Fa 20 anys que el mosquit tigre va aterrar a casa nostra i, des de llavors, s’ha anat estenent pel territori. Ara bé, el que no sabíem és com havia estat aquesta propagació i, per tant, quines són les zones exactes on s’ha establert aquest insecte i amb quina densitat.
Un estudi de camp de Mosquito Alert, en què han participat alhora 33.183 ciutadans —que han aportat 110.9398 observacions al territori— permet ara, per primera vegada, disposar d’un mapa que ubica la presència d’aquest mosquit al territori i també la densitat de població de l’insecte.
Una eina essencial
Segons ha explicat el responsable d’Entomologia de Mosquito Alert i científic del CEAB-CSIC, Roger Eritja, disposar d’aquesta mapa és important perquè, diu, des del punt de vista municipal, és precís i està comprovat.
El mapa permet identificar molt bé les zones on el mosquit està establert i allà on no ho està. Per tant, amb les dades a la mà, sabem que l’insecte és en 1.813 municipis de l’estat —representa el 22 % del territori—, principalment, a la línia de la costa mediterrània, una àrea densament poblada. Això vol dir que, en termes demogràfics, està exposats al mosquit el 66,2 % de la població espanyola —32.304.193 habitants—, l’equivalent a dues de cada tres persones.
Un problema de salut pública
Així, aquest grau de detall permet abordar el fenomen des del punt de vista de la salut pública, ja que, recalca Eritja, aquests insectes són vectors de malalties greus.
Roger Eritja adverteix: “Si apareix el mosquit, o alguna altra espècie invasora detectada, en algun municipi on abans no hi era, ens permet donar l’alerta el més aviat possible. Així, aquest municipi, en termes de salut pública passa a tenir un risc més elevat.
Dues dècades de convivència
Fa uns 20 anys que aquest mosquit conviu amb nosaltres. Segons explica el responsable d’Entomologia de Mosquito Alert i científic del CEAB-CSIC, Roger Eritja, la primera troballa va ser a Sant Cugat del Vallès, el 2004 per causes encara no concretades.
Eritja recorda que un any més tard, el 2005, se’n van detectar a Oriola, a Alacant i concreta: “Hi ha indicacions que podia haver estat un resident de Sant Cugat que el va transportar sense adonar-se’n des de casa seva fins a la localitat d’estiueig, que era a Alacant”.
Ara per ara, apunta, l‘insecte s’expandeix gràcies a l’ésser humà, “sobretot en els transports de mercaderies” regionals o globals. I ho fa des de les àrees ja colonitzades, com les urbanes.
Ara, dues dècades després, Roger Eritja és clar i contundent: “L’erradicació no és realista en aquest país. Hem de treballar per la limitació [de l’insecte]”.
I, en aquest sentit, recorda un parell de consells claus per evitar-ne la propagació: no permetre l’acumulació d’aigua estancada en recipients del balcó o el jardí i, si en detectem —sobretot si ens pica— avisar les autoritats.
