aigua mar
L'aigua del mar ja es troba a 21 graus a Barcelona

Per saber com podrà ser l’estiu convé consultar els mapes estacionals, models de previsió a llarg termini que permeten entreveure tendències, però que són de fiabilitat limitada a causa de la naturalesa caòtica de l’atmosfera. 

Què diuen els mapes?

Els models de l’agència nord-americana NOAA anuncien tres mesos (juliol, agost i setembre) amb una temperatura mitjana pròxima a la normalitat. Per mesos cal destacar que el juliol es podria situar lleugerament per sota de la mitjana, sobretot a l’interior i el nord.

model temperatura
Anomalia de temperatura entre el juliol i el setembre segons la NOAA

Pel que fa a precipitació, la NOAA també anuncia tres mesos amb registres pròxims als habituals. Per mesos destaca el juliol i l’agost, que podrien ser més plujosos del normal cap al Pirineu, però no a la costa. El setembre s’entreveu força més eixut del que tocaria.

model pluja
Anomalia de precipitació durant el juliol, agost i setembre segons la NOAA

Les previsions mensuals que ofereix el Servei Meteorològic de Catalunya, proporcionades per Copernicus i basades en els models mensuals del centre europeu ECMWF, coincideixen només parcialment amb els models americans. Apunten, això sí, un juliol i un agost amb una temperatura mitjana a l’entorn de la normalitat a Barcelona i a bona part de Catalunya, però a diferència de la NOAA pronostiquen un setembre que podria ser entre 0,5 i 1 ºC més càlid del normal.

Les diferències entre la NOAA i el model europeu difereixen també lleugerament en el cas de la precipitació. El centre europeu, a diferència de la NOAA, anuncia un juliol força més eixut del que tocaria arreu del país, també a Barcelona, però l’agost l’auguren lleugerament més plujós al litoral. Al setembre sí que coincideixen i el model europeu el percep també molt més sec del que tocaria, un 25 % menys aproximadament en el cas del litoral.

On fan previsions estacionals?

Aquest tipus de previsions requereixen superprocessadors, ordinadors molt potents que tan sols operen en alguns centres del món. En fan, per exemple, l’agència nord-americana NOAA, el Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF), Météo-France, Met Office, el centre italià CMCC i l’alemany DWD. El programa Copernicus aglutina tots aquests pronòstics i treu una sola predicció estacional.

L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ofereix també aquest tipus de pronòstic basant-se en el model del Centre Europeu de Predicció.