compartir
“Hem de preparar-nos per la que se’ns ve a sobre“, afirma, ras i curt, la cap de l’Oficina Regional de les Nacions Unides per la Reducció de Riscos de Desastre, Natalia Alonso-Cano.
Explica que “els fenòmens seran més extrems i es donaran amb més freqüència“, com ara inundacions, incendis, sequeres o onades de calor, entre d’altres.
La factura d’un desastre
Segons les Nacions Unides (NN.UU.), les catàstrofes naturals deixen al món una factura anual de 620.000 milions de dòlars. Unes xifres desorbitades que fan referència, només, als costos directes.
En aquest sentit, Alonso-Cano concreta que “això és només la punta de l’iceberg“, diu, i especifica que “per sota s’hi amaguen els costos indirectes i les pèrdues intangibles, que sempre són unes vuit vegades més” que els directes.
La prevenció, un factor clau
La cap de l’Oficina Regional de les NN.UU. per la Reducció de Riscos de Desastre concreta que “per cada euro que s’inverteix abans en prevenció, se n’estalvien quatre després“, ja sigui en la reparació d’una infraestructura danyada o en les afectacions en la salut —física i mental— dels qui han estat víctimes d’un desastre.
En aquest sentit, les NN.UU. han començat a treballar amb els sectors públic i privat de la ciutat, amb la idea de fer de Barcelona un indret “resilient i resistent” als desastres naturals.
Alertar per ser més resistent
L’estratègia que impulsa les NN.UU. amb els sectors públic i privat de la ciutat busca “fer-nos més resistents”, explica Ignasi Fontanals, consultor de Resilient Systems Hub. I concreta que, amb les NN.UU., una de les línies de treball és establir “plans de continuïtat“.
Fontanals especifica que una de les qüestions clau, tant per a l’administració pública com per als privats, és el “temps de recuperació”. Detalla que es tracta “del temps que un està disposat a suportar una aturada en el cas d’una situació de crisi o de disrupció” per, a partir d’aquí, disposar dels mecanismes necessaris per reprendre l’activitat altra vegada.
Per això, identificar les situacions de perill és fonamental per anticipar-se i activar els plans de continuïtat: les alertes primerenques. Uns avisos que, amb antelació i ben gestionats, poden reduir la factura dels danys en un 30 %, segons una estimació de les NN.UU.
Adaptació a la falta de pluja
El director del gabinet tècnic de Serveis Urbans i Manteniment de l’Espai Públic de Barcelona, Ramon Canal, explica que la ciutat ja està treballant per “reduir l’efecte illa de calor, amb l’augment de les zones verdes, dotant-les de més qualitat i densitat” per reduir la calor sobrevinguda a la ciutat procedent de l’activitat humana.
Quatre anys de sequera van donar per a molt, entre d’altres, per afrontar-la en un primer moment i per adaptar-s’hi després. I aquest segon aspecte —l’adaptació— és el llegat que ens ha deixat.
Un dels sectors econòmics de la ciutat que més aigua consumeix és l’hoteler. En aquest sentit, Marga Obama, tècnica de la Cambra de Comerç de Barcelona, recorda que en els últims dos anys de sequera els hotels “han reduït consums i han fet formacions sobre com fer aquestes reduccions de consums”.
Segons dades del Gremi d’Hotels de Barcelona, el 2023 el consum d’aigua s’havia reduït un 24 % respecte a l’any anterior.
