Tot i que encara és gairebé imperceptible, les hores de sol diàries es van escurçant, lentament. Però aquest retrocés és estrictament als matins. Les tardes es continuen allargant i tindran el seu punt culminant dissabte 27 de juny, el dia que la posta de sol serà més tardana a Barcelona.
Quan passin 10 segons de dos quarts de deu
Dissabte 27 de juny el sol es pondrà a les 21.30 h i 10 segons. Serà un segon més tard que aquest divendres i dos segons més tard que diumenge 28. Serà la posta de sol més tardana de l’any a casa nostra, tot i que el dia, en còmput global, ja ha perdut gairebé un minut de llum solar.
El sol es pondrà aquest dissabte gairebé 50 segons més tard que el dia del solstici, que és el dia més llarg de l’any.
Aquest desfasament que fa que no coincideixin el dia més curt de l’any (solstici) amb la sortida més primerenca i posta de sol més tardana és perquè l’òrbita de la terra no és rodona, sinó el·líptica, i el sol no recorre a la mateixa velocitat el cel.
Així ens ho explicava en Joan Anton Català fa tot just mig any, amb el solstici d’hivern.
Els dies s’escurçaran cada cop més ràpidament
La pèrdua de llum solar diària en els dies més propers al solstici és de només alguns segons, però es va accelerant fins al moment de l’equinocci, que serà el proper 22 de setembre, moment en què perdrem llum solar a raó de gairebé tres minuts diaris.
D’aquesta manera, el 22 de juliol haurem perdut mitja hora de llum solar (en còmput global diari) respecte al solstici i perdrem 1 min i 43 segons de llum al dia.
El 6 d’agost n’haurem perdut ja una hora, que arribaran a ser-ne dues abans de finalitzar el mes, amb una pèrdua diària de més de dos minuts i mig de sol.
El 22 de setembre, equinocci de tardor, haurem perdut ja tres hores de sol, amb la pèrdua màxima diària de tot l’any que se situa en 2 min i 45 segons.
L’estiu tot just ha començat… però els dies ens indiquen ja que anem cap a l’hivern.
