Els científics han detectat un canvi en la trajectòria de les tempestes que afecta el patró dels vents i, per tant, la direcció de les onades que arriben a la costa. Aquest fet, conjuntament amb l’augment del nivell del mar, compromet les infraestructures que hi ha arran de costa com ara l’aeroport, la línia del ferrocarril, les carreteres, els habitatges, els passeigs marítims, els ports, entre d’altres. “Tenim sospites preocupants d’un possible canvi en el patró de les onades”, afirma el director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de l’Universitat Politècnica de Catalunya, Agustín Sánchez-Arcilla.

Mig metre en trenta anys

El nivell del mar pot pujar mig metre en el 2050. Pot semblar un horitzó llunyà, però cada vegada són més habituals les tempestes amb onatge que sobrepassen els dics de contenció. Quan hi ha temporal marítim, l’aigua puja de nivell i, amb l’augment de temperatura, s’expandeix i puja mig metre o més. “Això què vol dir? Vol dir que els danys que patim en l’actualitat en tempestes com la Glòria, el gener del 2020, es trobaran en trenta anys amb el mar elevat mig metre per l’escalfament global. És a dir, si tenim mig metre per l’escalfament global i mig metre per la tempesta, és un metre més”. El Dr. Sánchez-Arcilla adverteix que “tot: les onades, l’energia de les onades, la pressió directa de les onades arribarà molt més terra endins i amb la qual cosa farà molt més mal”.

Des del Laboratori d’Enginyeria Marítima de l’UPC, pronostiquen que si, per exemple, ara els ports han d’aturar la seva activitat a causa dels ultrapassaments una vegada cada cinc anys, en trenta anys, si no es duu a terme cap mesura d’adaptació, les parades d’activitat, sense comptabilitzar els danys que puguin ocasionar les tempestes, seran molt més freqüents, a l’ordre de dues per any de mitjana.

Desprotegits del vent de garbí

Els vents canvien de direcció i d’intensitat, ja que, segons l’escenari climàtic, pot anar a més. Sánchez-Arcilla adverteix que “si les onades canvien lleugerament de direcció i tenim més onades de component sud, a causa del vent de garbí, com que els nostres ports estan oberts cap el sud, l’onatge hi entrarà més fàcilment”. Un exemple recent del que pot succeir amb un fort temporal de component sud és el que va passar al port del Masnou durant la tempesta Glòria. Els vents, al girar de nord-est a sud-est, van tenir un efecte directe sobre l’onatge, que hi entrava directament, abans de blocar de sorra la bocana pel transport al llarg de la costa. Més de 1.000 vaixells van quedar atrapats dins del port.

La imatge del port del Masnou abans i després del pas del temporal Glòria amb la bocana blocada per la sorra. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Quan hi ha temporal, la costa catalana no té un cordó de sorra suficientment ample per protegir la primera línia de mar. No hi ha el marge d’uns 100 metres que seria necessari per contenir les onades. Alguns científics consideren que s’haurà de decidir quines platges conservar i quines no contra la impossibilitat de mantenir-les. D’altres espais com ara els deltes, són especialment vulnerables a la pujada del nivell del mar perquè s’estan enfonsant.

Mesures d’adaptació contra el xoc climàtic

La llei 10/2019, de 23 de desembre de ports i de transport en aigües marítimes i continentals en el seu article 37 preveu que les empreses concessionàries de la gestió d’aquestes infraestructures efectuïn totes aquelles intervencions que siguin necessàries per adaptar-les a les conseqüències de l’escalfament global, encara que no estiguin previstes en el contracte de concessió original. El director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de l’UPC reitera que cal començar aquesta adaptació el més aviat possible per garantir un nivell de protecció com l’actual.

Però també cal protegir d’altres construccions importants que hi ha situades prop de la costa com ara l’aeroport, la línia de ferrocarril, les carreteres, els passeigs marítims i, fins i, tot els habitatges. Cal començar a actuar amb temps. Sánchez-Arcilla reclama un “pla de contingències perquè, quan arribi el canvi accelerat del clima, no hi haurà prou recursos econòmics ni prou mà d’obra per arreglar-ho tot i adaptar-ho tot al mateix temps”. I considera que fora bo establir “un pla de prioritats”.

Sense dades objectives per les retallades

Però per definir prioritats cal tenir dades objectives per gestionar què cal fer, on, quan i saber què pot passar si no s’actua. El Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC és un centre de recerca que va ser pioner a Espanya en la recollida de dades i paràmetres marins a l’Antàrtida i en oceanografia física de diversos punts de la costa espanyola i europea.

Van ser, a més, els responsables del projecte Xiom, la Xarxa d’Instrumentació i Observació Marina, que desplegava un conjunt de boies per registrar els paràmetres de l’onatge, dels corrents i la meteorologia. Les boies estaven col·locades en llocs propers a la costa, escollits per la seva vulnerabilitat, com són els deltes de l’Ebre, la Tordera i el Llobregat.

El laboratori recorda que l’extracció de dades és cabdal per analitzar el que està succeint. Per això, no entenen com tot i l’escàs cost, uns 200.000 euros l’any, les boies es van treure de l’aigua a causa de les retallades. Ara, resten emmagatzemades al mateix Laboratori d’Enginyeria Marítima de l’UPC a l’espera d’aportar, novament, informació objectiva i no inferida als científics i al conjunt de la societat per saber com adaptar-nos al canvi climàtic.