Aquells qui visitin regularment el Parc de l’Estació del Nord de Barcelona deuen saber que, cada any, per aquestes dates, l’exemplar de pollancre monumental que hi ha a la part oest del parc —un pollancre del Canadà— allibera una mena de borrissol blanc, que encatifa tot el terra al seu voltant.

Què és aquest borrissol?

Aquest borró blanquinós no és res més que l’embolcall de les llavors del pollancre. Es tracta d’un gran plomall blanc que permet que les llavors del seu interior es puguin dispersar.

En dies d’humitat baixa i vent, el borrissol del pollancre pot voleiar i acabar dipositant-se damunt del terra molt lluny de l’arbre que l’allibera.

El borrissol embolcalla les llavors al seu interior i permet que surtin volant quan l’ambient és sec i fa vent

Cal tenir present que el borró del pollancre és altament inflamable, motiu pel qual en situacions de sequera pot arribar a representar un perill real d’incendi.

El borrissol del pollancre, res a veure amb el pol·len

El borrissol que acompanya la llavor del pollancre genera algunes molèsties si s’allibera de forma massiva. Pot entrar als ulls o a la boca, quan caminem o circulem en bicicleta o moto, i irritar-ne les mucoses.

El borró del pollancre també pot donar lloc a certes confusions, tal com passa en el cas del plàtan d’ombra, en què moltes persones en confonen els fruits disgregats a causa del vent amb el pol·len.

El pol·len del pollancre l’alliberen les flors masculines en el moment que l’arbre floreix, a principis de primavera. Ara, per tant, allò que veiem no és el pol·len, sinó el fruit que s’acompanya d’un borrissol.

El borró del pollancre pot causar alguna molèstia, però en cap cas és el responsable de les al·lèrgies que injustament se li atribueixen. La confusió sol ser causada pel fet que l’alliberació del borrissol, durant el mes de maig, coincideix amb el moment en el qual moltes plantes i arbres alliberen grans quantitats de pol·len al·lergogen.

Aquests dies, en el cas de Barcelona i segons les dades de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya, és màxim el nivell de pol·len de parietària (4/4), de roure i d’alzina (4/4), o alt en el cas de l’olivera i els blets (3/4).

Tots els pollancres produeixen aquest borrissol?

Només els exemplars femenins poden alliberar aquest borrissol. Antigament, al voltant de molts pobles i viles del país, o bé a tocar dels rius, es plantaven pollancres. En molts casos es tractava d’exemplars femenins.

Actualment, però, es tendeix a plantar-ne només exemplars masculins per tal d’evitar molèsties a la primavera. No obstant això, és un arbre molt comú a les vores de rius i torrents i sobretot a l’interior de les comarques gironines, on es planta de forma massiva per aprofitar-ne la fusta.

Exemplar femení de pollancre

Pollancres barcelonins

A Barcelona no és un arbre especialment abundant, gens comparable al cas del plàtan d’ombra.

Segons l’Atles de biodiversitat de Barcelona a la ciutat de Barcelona podem trobar fins a set espècies i varietats de pollancre: pollancre (“Populus nigra”), pollancre gavatx (“Populus nigra italica”), pollancre sempervirent (“Populus nigra sempervirens”), pollancre de Carolina (“Populus deltoides”), pollancre del Canadà (“Populus x canadiensis”), pollancre de Simon (“Populus simonii”) i pollancre híbrid (“Populus x canescens”).

De pollancres en podem veure, entre molts altres llocs, al Parc de la Trinitat, al Parc de l’Estació del Nord, als Jardins de Gandhi, al lateral de la ronda de Dalt, a la plaça de Francesc Macià o a la Gran Via, a prop de Glòries.

Pollancre catalogat al Parc de l’Estació del Nord