Les precipitacions d’aquest hivern, el més plujós dels darrers 30 anys, tenen una traducció en la vegetació: un reforç en l’inici del cicle de regeneració. I això es tradueix enguany, entre d’altres, en més floració i més creixement d’herba.
Un any carregat de pol·len
Això, traduït pels al·lèrgics, vol dir més pol·len en l’aire. Molt més. En aquest sentit, la coordinadora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC), Jordina Belmonte, ha afegit que els al·lèrgics “visitin el seu metge de referència i comencin a prendre precaucions“.
Belmonte destaca que “pot ser un any carregat de pol·len” perquè en aquest inici de temporada “el xiprer ha arrencat fort i el freixe fa uns dies que també”. Aquesta darrera espècie també és perillosa per als al·lèrgics perquè “té partícules de la mateixa família que les oliveres“, un altre arbre que, en flor, també fa la guitza.
Les precipitacions de l’hivern també han deixat un subsol carregat d’humitat, que afavoreix el creixement d’herbes de la família de les gramínies, l’altre maldecap dels qui hi són al·lèrgics.
30 anys de dades i una sorpresa
La XAC recull mostres de tot allò que hi ha en l’aire des del 1994, amb la vista posada a captar pòl·lens. En aquests 32 anys de recollida de mostres, les dades no permeten encara “establir uns patrons o unes tendències”, explica la coordinadora de la XAC, Jordina Belmonte.
En aquest sentit, però, la coordinadora de l’entitat admet que “ens ha sorprès una cosa” en aquest temps, coincidint amb la sequera perllongada, “en què es veien moltes plantes mortes o patint als boscos”.
Lluny de detectar menys presència de pol·len, pel mal estat de salut de molta vegetació afectada per la manca d’aigua, s’han trobat tot el contrari. Segons detalla Belmonte —en coordinació amb altres aerobiòlegs de l’estat—, van observar que moltes plantes, tot i la sequera, “produïen més pol·len” de l’esperat.
Conclou que és “una reacció” al fet de voler “assegurar la supervivència de l’espècie vegetal” abans que la del mateix exemplar vegetal: “Més pol·len per deixar fruits i assegurar la continuïtat de l’espècie“.
