No hi ha setmana que transcorri que no surti a la llum alguna dada i alguns fets que posin de manifest la problemàtica de l’avançament de l’escalfament global. Fa uns dies la Sibèria enregistrava rècords de temperatura màxima a causa d’una forta onada de calor. Aquesta setmana, li ha tocat a l’altra punta de la Terra, a la regió antàrtica, on al llarg de les últimes tres dècades s’ha comprovat que el pol sud s’escalfa tres vegades més ràpid que la resta del planeta.
Un equip internacional ha sigut el responsable d’analitzar tota la sèrie de dades d’aquesta regió del planeta i ha arribat a la conclusió que l’Antàrtida i l’oceà Antàrtic han augmentat fins a 0,61 ºC per dècada, uns nivells que representen el marge més elevat indicat fins ara pels models de canvi climàtic. Els resultats, publicats a la revista ‘Nature Climate Change’ posen de manifest que l’escalfament s’ha produït a un ritme vertiginós, un augment de la temperatura dels més forts del planeta.
En los últimos 30 años, el Polo Sur se ha calentado 3 veces más que el resto de la Tierra🌡️❄️
Un nuevo estudio señala a la variabilidad del clima y al aumento de los gases de efecto invernadero generados por la actividad humana como principales causashttps://t.co/meY3iLidqY
— Transición Ecológica y Reto Demográfico (@mitecogob) June 30, 2020
Les causes del fort escalfament
Durant els anys 70 i 80, el pol sud, a diferència de la resta del planeta, el continent gelat va patir un refredament. Però de cop i volta, va començar a escalfar-se ràpidament. Entre les principals causes que creien els científics era que aquest canvi de patró era causat per la variabilitat natural i per l’avançament de l’escalfament global a causa de l’activitat industrial humana.
Però la resposta que ara presenta el nou estudi indica que aquest augment de la temperatura sobtat està relacionat per l’augment de la temperatura oceànica del Pacífic occidental que va causar una disminució de la pressió atmosfèrica durant dècades sobre el mar de Wenddell, a l’Atlàntic sud. Aquesta menor pressió va fer augmentar l’arribada d’un flux d’aire calent directament sobre el pol sud, arribant a escalfar-lo més d’1,83 ºC des del 1989.
Aquest canvi de patrons a les aigües de l’oceà Pacífic és conegut com a IPO (Interdecadal Pacific Oscillation). El cicle de l’IPO dura aproximadament entre 15 i 30 anys, i alterna un estat “positiu”, en què el Pacífic tropical és més càlid i el Pacífic nord més fred de mitjana, i un estat “negatiu”, en què s’inverteix l’anomalia de temperatura.
Segons l’estudi, l’IPO va canviar a un cicle negatiu a principis de segle, impulsant un flux d’aire més càlid sobre el pol sud. Malgrat que l’escalfament sobtat del continent gelat estigui dins el marc de la variabilitat natural dels models climàtic, els autors de l’estudi també remarquen que l’activitat humana també ha ajudat al fet que l’ascens del termòmetre en aquesta part del món comenci a ser alarmant.
