L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat (OPNB) ha tornat a actualitzar l’Índex del planeta viu per al territori català (IPI-Cat). Les dades tornen a ser altament preocupants, ja que continuen en línia decreixent pel que fa a biodiversitat. Concretament, les dades mostren que entre el 2002 i el 2023 es va produir una pèrdua mitjana d’individus del 28 % en les poblacions d’animals salvatges a Catalunya.
A escala mundial, durant els darrers 50 anys la davallada mitjana d’individus a les poblacions d’espècies monitorades (unes 5.500 espècies d’amfibis, aus, peixos, mamífers i peixos) ha estat d’un 73 %. A la regió d’Europa i el centre d’Àsia els càlculs apunten a una davallada del 35 %.
Dades pitjors que el 2022
La darrera actualització de l’IPI-Cat que s’havia realitzat a Catalunya va ser l’any 2022. La present revisió permet obtenir una fotografia més acurada i fiable de la situació de les poblacions, ja que ha obtingut informació de més espècies (32 espècies més, 353 en total) i de més mostres de més territoris. Els resultats actuals permeten veure una pèrdua major respecte als càlculs realitzats l’any 2022.
“L’Índex de planeta viu ens mostra si la quantitat d’animals salvatges augmenta o disminueix. És una mitjana de les tendències de moltes espècies […]. La versió actual recull informació de dos anys més, però també dades de noves espècies i l’ampliació de localitats disponibles per a algunes espècies”
L’estudi del 2024 ha permès actualitzar i sobretot millorar la informació per ambients. S’ha observat una davallada del 40 % en ambients agrícoles i prats i en ambients d’aigües continentals, mentre que en boscos i matollars es quantifica en un 15 % de pèrdua.
Les dades sobre l’ambient marí, incorporades ara per primera vegada, no permeten extreure encara tendències representatives per al conjunt de les comunitats marines.
Doblegar la corba
El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha afirmat que “cal implementar objectius ambiciosos amb polítiques de conservació que reverteixin aquesta tendència”. En aquest sentit ha assenyalat que s’està treballant a tenir la llei de la natura a mitjans del 2025 i a tenir l’Agència de la Natura operativa a principis del 2026.
L’anàlisi de l’evolució general de l’Índex del planeta viu permet detectar i orientar les polítiques per revertir la pèrdua d’animals salvatges. Les poblacions d’animals forestals són un objectiu prioritari perquè és en aquests ambients (que curiosament estan en expansió) on s’està accelerant la pèrdua d’animals salvatges.
“Això ens fa sospitar que, tot i l’aplicació de mesures de conservació, alhora també estan creixent les pressions sobre el medi natural en la mateixa proporció”
En canvi, en ambients agrícoles i prats s’observa una tendència menys negativa en els darrers 10 anys, tot i el context general de pèrdua.
“Conservar la natura és urgent i interessant per a tothom, no fer-ho comporta molts costos econòmics i socials”
Quins animals disminueixen i quins creixen?
La tendència general és de davallada en el nombre d’individus de les poblacions animals des de l’inici del segle XXI. Malgrat això, hi ha gran diversitat: de les 353 espècies analitzades, 164 disminueixen, 70 estan creixent i les 119 restants no mostren tendències significatives.
Els grups faunístics que més davallen són les papallones diürnes i els peixos, entre els quals prop del 70 % de les espècies estan patint una pèrdua en nombre d’exemplars. D’entre els peixos en regressió destaquen espècies marines com el sarg i el barb de l’Ebre, aquest darrer en aigües continentals.
