Divendres entrarà en vigor l’alerta per sequera en l’àmbit Ter-Llobregat. La decisió arriba en el moment en què els embassaments del sistema Ter-Llobregat es troben només al 34 % de capacitat. La pluja urgeix, ara més que mai, per revertir la tendència a la baixa de les reserves. El ritme de pèrdua d’aigua que malauradament ha tornat a guanyar embranzida les darreres setmanes, després d’estabilitzar-se a finals d’estiu.
El novembre s’acabarà sense cap episodi de pluja general o abundant
A curt i mitjà termini de moment no s’entreveu cap canvi de tendència pel que fa al patró de circulació atmosfèrica que pugui capgirar mínimament la situació meteorològica.
La setmana continuarà marcada per la presència de borrasques profundes a l’atlàntic nord, de les quals se’n despenjaran diversos sistemes frontals que arribaran desgastats a casa nostra: dimecres, 23 de novembre, arribarà un primer front que només deixarà precipitació feble al nord dels Pirineus i dispararà per damunt dels 20 graus el termòmetre a les comarques del litoral. Entre dijous, 24, i divendres, 25 de novembre, es preveu el pas d’un segon sistema frontal, una mica més actiu, però que només deixarà alguns plugims a l’extrem nord de Catalunya i una mica de neu a cotes altes dels Pirineus.
L’anticicló tornarà a instal·lar-se damunt de Catalunya i el sud-oest d’Europa a partir del cap de setmana, allunyant fronts i borrasques durant uns quants dies, com a mínim fins a la darreria de novembre.
El desembre podria començar amb major dinamisme atmosfèric i possibilitat de pluges
Els mapes a mitjà i llarg termini comencen a aportar una mica d’esperança. Malgrat això, convé ser prudents que falten molts dies, encara.
Ara com ara, tot i que no hi ha un consens clar entre els principals models, s’entreveu que l’anticicló podria guanyar latitud, situar-se a l’oest del Regne Unit, entre la darreria de novembre i els primers dies de desembre. Aquest escenari obriria les portes a l’arribada d’embossaments d’aire fred en altura, i la presència de borrasques entre el golf de Cadis i el Mediterrani occidental, les quals afavoririen la presència de vents humits i temperats de gènesi mediterrània cap a Catalunya.
Si ens fixem en probabilitats, en el meteograma de Barcelona (model centreuropeu, ECMWF), també es comença a fer més visible un canvi de patró entre finals de novembre i principis de desembre que es traduiria en major probabilitat de pluja. Les línies inferiors, les que toquen l’eix de les X, fan referència a la possibilitat de precipitació que preveuen els diferents “ensembles” (les diferents tirades del model).
També indica que els possibles escenaris de pluja anirien associats a un ambient relativament fred, a temperatures a l’entorn de la normalitat.
Els models estacionals, no tan optimistes
Els models estacionals entreveuen tendències a llarg termini. Acostumen a ser tan sols indicatius de la tendència general, tot i que convé tenir present que són de baixa fiabilitat i sovint no s’acompleixen.
El model estacional europeu del C3S (Copernicus Climate Change Service), el qual es basa en les dades del sistema de predicció estacional per conjunts del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini (l’ECMWF), malauradament entreveu un desembre i un gener més eixut de l’habitual al nord del país, a les capçaleres dels rius, però més plujós a tocar la costa.
El model de l’agència nord-americana NOAA també entreveu un desembre més sec del normal a l’interior de Catalunya, no tant prop de la costa. El gener l’entreveu normal pel que fa a precipitació, a diferència del model europeu.
De moment, en definitiva, no es veu cap episodi de pluja general per enlloc. Però sí que es comencen a intuir tendències interessants.
