
Aquests dies són notícia les inundacions de bona part de la península i, en especial, d’alguns indrets d’Andalusia. A Grazalema, un indret amb una geografia molt peculiar, ja s’han superat els 2.250 litres de pluja aquest 2026 i hi continuarà plovent.
2.000 litres en dues setmanes
Els registres de pluja d’aquesta petita localitat gaditana en les darreres dues setmanes són espectaculars.
Des del dia 21 de gener són 17 dies seguits amb pluja (als quals s’ha de sumar aquest dissabte) per a un registre provisional de 2.082,2 litres només en aquest interval de temps.
Per fer-nos una idea de la magnitud de tot plegat, la pluja mitjana anual a Barcelona és d’aproximadament 620 litres. Es necessitarien més de tres anys sencers (3,4) per assolir el registre de Grazalema dels darrers 17 dies.
De fet, aquest episodi deixa també a Grazalema un dels seus dies més plujosos registrats. El 4 de febrer van caure 581,5 litres, gairebé el que plou a Barcelona en tot un any, però concentrat en un sol dia.
Aquestes quantitats tan importants de pluja han comportat una saturació total del sòl, que ja no pot absorbir més aigua des de fa dies, fet que s’ha traduït en les inundacions de bona part del sud-oest peninsular i l’evacuació d’algunes localitats per precaució, com és el cas de la mateixa Grazalema.
Grazalema, un lloc on plou tant com a Galícia o els Pirineus
L’òptim pluviomètric de Grazalema és sobradament conegut al món de la meteorologia.
La pluja mitjana anual es mou al voltant dels 1.900 litres, només equiparable a territori estatal als indrets més plujosos de Galícia, les muntanyes del cantàbric o els Pirineus.

No hi ha cap indret de Catalunya que arribi a la mitjana anual de Grazalema i només alguns dels cims de l’Aran i el Pallars Sobirà s’hi acosten mínimament.
El Mediterrani, evidentment, no pot competir amb aquestes dades anuals, però sí amb les de pluja diària. Sense anar gaire lluny, només cal recordar els registres de la dana de València del 2024, quan van arribar a caure fins a 771.8 litres en 24 h a la localitat de Turís.
El rècord estatal en 24 hores el continuen mantenint els 817 litres en només un dia a Oliva, també a València, en l’episodi del 3 de novembre del 1987.
La geografia, un paper clau a Grazalema
En el cas de Grazalema, la geografia singular de la zona juga un paper clau en la dimensió d’aquesta pluja.
Grazalema es troba enlairada a 900 metres d’altura i envoltada de muntanyes que superen els 1.600 m. És, literalment, la primera gran palanca orogràfica que troba els vents d’oest i sud-oest, especialment aquests últims, coneguts a la zona com ábregos o llovedores.

Aquests vents, quan entren procedents de l’Atlàntic i del golf de Cadis, carregats d’humitat, es troben amb unes muntanyes totalment encarades a aquests vents, que forcen la massa d’aire a condensar-se i precipitar amb més quantitat i intensitat, especialment a mitja muntanya i cotes altes.
Fent un símil català, és com quan entra el vent de llevant al massís del Port o el xaloc a Collserola, però amb l’agreujant que la massa d’aire té molt més recorregut marítim a Grazalema i hi ha hagut una situació estacionària durant molts dies.
Un riu atmosfèric: aire subtropical encara més humit
No tot s’acaba aquí. La geografia és clau però també ho és en el cas actual l’origen de la massa d’aire.
El que hi ha a la façana atlàntica de la península des de fa setmanes és l’arribada del que es coneix com a riu atmosfèric. Es tracta d’una massa d’aire que té un recorregut marítim (oceànic en aquest cas) llarguíssim i que, per tant, arriba molt carregada d’humitat. Més del que seria habitual.
A més a més, en origen és de latituds subtropicals o tropicals, arrenca gairebé des del Carib, amb un mar més calent, una temperatura més elevada i, per tant, més capacitat de càrrega d’humitat i de pluja.
La barreja d’aquesta situació enquistada de fa setmanes amb l’orografia de la zona han comportat els registres espectaculars i que probablement es continuaran engrandint els propers dies.
Fa només uns dies l’AEMET ho va explicar perfectament a les seves xarxes socials.