compartir
Les pluges torrencials van en augment. Així ho afirmen els experts i ho atribueixen, entre d’altres, al canvi climàtic. Carme Llasat, presidenta de l’Observatori de la Inundabilitat de Catalunya, alerta que “el risc zero no existeix” i que —tot i els grans avenços en infraestructures— Barcelona encara té camí per recórrer davant els episodis de pluja intensa, especialment pel que fa a la comunicació i la consciència ciutadana: “Hem fet molt, però encara podríem millorar les decisions a prendre els dies que plou molt”, adverteix Llasat al Bon dia, Barcelona!.
Sistemes d’alertes: “Evitar agafar el cotxe”
Més informació, més formació i avisos més clars poden marcar la diferència entre un ensurt i una emergència. Per això Llasat proposa desenvolupar sistemes d’avís més propers a la ciutadania, especialment a través de l’Ajuntament i els districtes, perquè les zones més vulnerables —com la del Paral·lel o el Raval— puguin reaccionar a temps: “Cal implicar els ajuntaments de barri per arribar millor a les persones: són els primers que coneixen els punts crítics”.
En aquesta línia, la presidenta de l’Observatori de la Inundabilitat puntualitza que els avisos haurien d’incloure recomanacions pràctiques, com evitar agafar el cotxe, no deixar bosses d’escombraries al carrer o evitar circular per zones baixes.
Formació i consciència ciutadana
Un altre dels grans reptes que cal afrontar és la manca de consciència del risc. En aquesta línia, Llasat defensa campanyes d’educació a les escoles i una formació continuada per a la ciutadania sobre què fer en cas d’inundació. Tot plegat amb el suport de Protecció Civil i recursos com el web agora.ub.edu, que recull la història d’inundacions de Barcelona i consells útils.
Infraestructures i solucions naturals
En tot cas, el risc a Barcelona no és de desbordament, ja que “totes les nostres rieres estan cobertes”. El risc resideix principalment en el drenatge, diu Llasat. Tot i això, explica que és un risc que ha disminuït amb la creació, per exemple, dels dipòsits pluvials. A més de la tecnologia i els dipòsits, la investigadora aposta per solucions basades en la natura, com basses de retenció a Collserola o paviments més permeables.
Recupera l’entrevista completa al Bon dia, Barcelona:
