La papallona del boix (“Cydalima perspectalis”) és una espècie exòtica originària de les regions subtropicals humides de l’est d’Àsia que va aparèixer per primera vegada l’any 2007 a Alemanya, a través del transport de boixos ornamentals procedents de la Xina. De llavors ençà, s’ha estès per tot el continent europeu.
La primera vegada que es va localitzar a Catalunya va ser l’any 2014, a Besalú, però fins al 2017 no es van registrar danys importants a les boixedes de la Garrotxa. De llavors ençà, els seus efectes s’han fet visibles a les boixedes de diverses comarques de la meitat est del país, sobretot a la Garrotxa, el Ripollès i Osona.
Com va avançar la papallona del boix l’any 2021?
El treball de seguiment de l’afectació de la papallona del boix a Catalunya el realitza anualment el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a partir de les dades recollides pel cos d’Agents Rurals.
Al llarg del 2021 es va mostrejar un nombre de municipis molt similar al de l’any anterior. S’ha constatat que la plaga va continuar propagant-se cap al sud-oest, des del focus iniciat ara fa uns pocs anys cap a la Garrotxa.
Les dades també indiquen que van augmentar de forma important el recobriment i el grau d’afectació a les comarques del Bages, l’Anoia i l’est del Solsonès.
Les comarques més afectades, amb major extensió i grau d’afectació, són la Garrotxa, Osona, el Moianès, el Ripollès i el Berguedà. En el cas del Berguedà se n’ha observat una disminució a l’oest i el nord-oest de la comarca, però a la resta s’ha continuat incrementant.
Les comarques on la plaga avança de forma moderada són el Baix Llobregat, el Baix Penedès i el Montsià. Va aparèixer per primera vegada a la Segarra i el Baix Camp.
També, en anys anteriors, s’havia detectat en zones urbanes i en jardins (zones no forestals) en comarques com la Cerdanya, el Maresme i el Baix Empordà.
Mapes d’afectació, segons punts de mostreig. Font: Observatori Forestal Català
Hi ha encara comarques sense afectació en l’entorn forestal com l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Sobirà, la Noguera, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, la Conca de Barberà i l’Alt Camp.
Convé tenir present que hi ha comarques on no creix el boix o bé la seva presència és molt poc rellevant a l’entorn forestal. Aquestes comarques són el Barcelonès, el Maresme, el Baix Empordà, el Segrià, l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Segarra i les Garrigues.
Estimació de la superfície afectada per boix
Les dades de superfície afectada publicades per l’Observatori Forestal han anat creixent amb el pas dels anys:
2018: 67.639 ha
(13 % d’afectació)
2019: 109.914 ha
(20 % d’afectació)
2020: 151.779 ha
(28 % d’afectació)
2021: 169.463 ha
(31 % d’afectació)
Ens quedarem sense boixos?
Ara fa uns mesos un estudi liderat per un equip d’investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), el CREAF i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa va revelar que la papallona provocarà danys més greus als boixos del nord-est de Catalunya, ja que viuen en zones on hi ha un clima més adequat per a les papallones (temperatura més suau i precipitacions més repartides al llarg de l’any). L’estudi determina també que, a mesura que el front d’invasió vagi avançant cap a l’oest, es trobarà amb llocs on el clima no li serà tan favorable (el Pirineu central) i, per tant, l’impacte les matarà.
L’estudi també explicava que quan els boixos del nord-est estiguin totalment defoliats, la papallona ho tindrà més difícil per l’escassetat d’aliment i la població tendirà a estabilitzar-se. Això podria fer que s’intercalin anys d’abundància de papallones i més danys als boixos amb anys en què baixi la població de papallones i els boixos supervivents puguin rebrotar bé.
Els resultats van ser publicats a la revista científica ‘Ecology and Evolution’.
