La superpoblació de coloms a Barcelona és un dels principals problemes de salut pública a la ciutat. Actualment es calcula que n’hi ha més de 100.000, quan el nombre ideal seria de 25.000. Això està obligant l’Ajuntament a actuar de forma urgent amb diverses mesures, com la identificació de persones que alimenten els coloms al carrer de forma habitual.
Segons ha explicat la directora de Serveis de Drets dels Animals de l’Ajuntament, Carme Maté, al betevé directe, “l’estratègia per controlar les colònies de coloms és limitar la quantitat d’aliment que se’ls dona”. Per això, des de fa més d’un any treballen amb el servei de gestió de conflictes per detectar persones que donen més de dos quilos de menjar al dia a aquestes aus i informar-los de les repercussions que això té.
40 alimentadors en una mateixa plaça
Els serveis municipals han arribat a comptabilitzar més de 40 alimentadores de coloms en un sol dia a la plaça de Josep Maria Folch i Torres, al Raval. Segons Maté, això fa que en aquella zona sobrevisqui el triple de població de coloms que hi hauria si s’alimentessin de forma natural. I a la plaça de Catalunya, el mes d’agost, es va calcular que els donaven més de 60 quilos de pinso al dia, quantitat que permet sustentar un població de més de 2.000 coloms, ja que només necessiten menjar una quantitat d’entre 20 i 30 grams al dia.
Altres mesures són els 35 dispensadors de pinso anticonceptiu que hi ha repartits per la ciutat i la instal·lació de xarxes per evitar que nidifiquin o accedeixen a zones de repòs als blocs d’habitatges. El que s’ha deixat de fer des del 2017 són les captures, ja que suposava un esforç molt alt i el resultat no era òptim, ja que en dos anys es recuperava la població d’aquestes aus.
El problema al Poble-sec
Els veïns del carrer de Piquer, al Poble-sec, conviuen des de fa una dècada amb una plaga de coloms que envolta diversos blocs d’habitatges. Segons expliquen, un dels motius d’aquesta situació és un solar en runes que s’ha convertit en un cau de brutícia i insalubritat. A l’octubre els propietaris del terreny van netejar-lo a instàncies de l’Ajuntament i això va acabar amb la plaga de rates i paneroles que hi havia. També es va instal·lar una xarxa per evitar l’accés dels coloms, però ara es troben que segueixen allà, criant i embrutant els terrats dels edificis, sense cap perspectiva de solució immediata.
