Pla de xoc contra els plataners: se n'eliminaran la meitat en 10 anys | Ajuntament de Barcelona, arbres, parcs, parcs i jardins
Escolta aquesta notícia

El regnat dels plàtans a Barcelona té els dies comptats. Tot i que continuarà sent un arbre rellevant a la ciutat, l’objectiu és reduir-ne la presència progressivament i avançar cap a un arbrat més divers i resilient.

L’Ajuntament de Barcelona treballa amb la previsió de reduir el plàtan d’ombra a la meitat en els propers 10 anys. D’aquesta manera, si el 2010 aquests arbres representaven el 30 % del total, el 2026 ja s’han reduït al 27,5 % i la intenció és arribar al 12 % el 2037.

Actualment a Barcelona hi ha 43.722 plataners i el seu fruit és especialment molest a la primavera, quan solen alliberar-se les llavors, com ha passat aquesta darrera diada de Sant Jordi.

Els plataners no s’eliminaran de la ciutat

“La gestió actual no pretén eliminar-los, sinó integrar-los de manera equilibrada dins d’un model d’arbrat més sostenible“, argumenta el consistori, que també reconeix el paper històric i funcional d’aquesta espècie. D’aquesta manera, els plataners s’estan substituint a poc a poc a mesura que es moren els exemplars o es planta més arbrat.

Cap espècie d’arbres ha de superar el 15 %

La reducció dels plàtans està inclosa dins del Pla director de l’arbrat (2017-2037). De fet, el pla fixa que en un futur cap espècie ha de superar el 15 % del conjunt d’arbres de la ciutat. Així, la previsió és arribar a un 12 % de plàtans i lledoners, un 7,25 % de mèlies i al voltant d’un 5 % d’espècies com els Pyrus calleryana, les sòfores o les tipuanes. Totes aquestes són espècies que darrerament ja han anat guanyant pes en els espais verds de Barcelona.

tipuana florida
Flors de tipuana
tipuana flors

La diversificació de l’arbrat es fa per criteris de seguretat i sostenibilitat. Quan es depèn massa d’una sola espècie augmenta el risc que una plaga o malaltia afecti una part important de l’arbrat de la ciutat. A banda, una varietat d’arbres és més resilient davant els efectes del canvi climàtic, com la sequera, l’increment de temperatura o episodis meteorològics extrems.