La tongada de pluja de dimarts i dimecres i el descens de temperatura posterior han fet reaparèixer la neu als Pirineus a tocar del mes de juny. Per bé que és un fet gens estrany, ja que als cims més alts fins i tot pot arribar a nevar a l’estiu, contrasta amb la calor canicular que hi va haver el cap de setmana.
Des de la nostra càmera situada a Montjuïc es podia observar perfectament la silueta del Puigmal i de tota l’Olla de Núria coberta per una capa de de neu, per sobre dels 2.000 metres, aproximadament. Tot i això, bona part d’aquesta neu durarà ben poc. A aquesta època de l’any arriba molta més radiació solar que al pic de l’hivern. A més, la temperatura ja ha començat a pujar a l’alta muntanya.
S’espera que al llarg de la recta final de la setmana arribi una nova massa d’aire càlid que farà pujar la temperatura fins a registres de ben entrat el mes de juny. No serà la calorada d’ara fa uns dies, però sí que els valors sota zero de l’alta muntanya desapareixeran.
El cert, però, és que al conjunt dels Pirineus la neu havia anat clarament a la baixa durant les darreres setmanes. La manca de precipitació i la calor van accelerar-ne la fosa. Segons l’estació meteorològica automàtica que el Servei Meteorològic de Catalunya té situada al llac Redon (2.247 m), a la Vall d’Aran, a mitjans de maig el gruix de neu minvava a un ritme de 20 centímetres per dia.
Una temporada de neu entre normal i abundant al vessant nord
La temporada de neu 2021-2022 ha estat generosa a algunes zones dels Pirineus, però no a tot arreu. Al vessant nord de la serralada el gruix de neu acumulat s’ha situat per sobre de la mitjana des de finals de tardor fins a mitjans de primavera. Tot i això, la fosa de neu ha estat més ràpida del que acostuma a ser.
Dèficit de neu al vessant sud i als Prepirineus
Per contra, al vessant sud i als Prepirineus la temporada ha estat majoritàriament deficitària. Malgrat la nevada molt abundant i general dels dies 23 i 24 de novembre, durant la resta de l’hivern gairebé no va nevar. La situació va millorar sensiblement amb l’inici de la primavera i el canvi de patró.
Aquesta distribució de la neu al llarg de l’hivern s’explica perquè la majoria de les grans nevades han estat provocades per episodis de nord, els quals deixen les quantitats de precipitació més abundants al vessant nord dels Pirineus. Només a finals de novembre, i posteriorment a partir del mes de març, hi va haver algunes situacions de llevant i tongades de pluja i neu més generals que van fer incrementar el gruix de neu a la resta de la serralada.
