PIPOL pol·linitzadors
Escolta aquesta notícia

Per tal de vetllar per la conservació dels pol·linitzadors silvestres de Catalunya, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha impulsat el Pla Intersectorial dels Pol·linitzadors Silvestre de Catalunya, el PIPOL.

La presentació del pla s’ha fet dimecres 18 de juny al al Jardí Botànic de Barcelona.

La importància dels pol·linitzadors

És ben sabut que els pol·linitzadors fan funcions clau a escala planetària i que el seu declivi implica desequilibris greus dels ecosistemes i podria desencadenar una crisi alimentària i de salut.

La pol·linització és un servei ecosistèmic insubstituïble atès que el 90 % de les plantes silvestres que fan flors depenen dels pol·linitzadors per produir fruits i llavors. La pol·linització contribueix de manera decisiva a la producció agrícola i és essencial per garantir la seguretat alimentària.

Dels principals conreus del món, un 75 % depenen en major o menor grau de la pol·linització, principalment per insectes silvestres, per produir fruits i llavors. Actualment un 51 % de la superfície agrícola a Europa pateix dèficit de pol·linitzadors.

Més d’una trentena de mesures per revertir el declivi dels pol·linitzadors fins el 2030

El PIPOL ha estat fruit d’un ampli procés participatiu i de la feina d’una comissió formada per més d’una seixantena d’experts procedents de diversos àmbits. El pla incideix en aspectes com:

  • Inclusió dels pol·linitzadors silvestres en els objectius de planificació i gestió dels espais naturals protegits.
  • Identificació i protecció d’espais d’especial interès per a la seva conservació.
  • Promoció de bones pràctiques en el medi agrícola.
  • Promoció d’hàbitats favorables per als pol·linitzadors en el medi urbà i periurbà.
  • Mesures per millorar el coneixement dels pol·linitzadors i afavorir la implicació de la societat.

El desplegament del PIPOL comptarà amb l’acompanyament del CREAF i de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.

El PIPOL s’emmarca dins de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2023 i s’inscriuen la iniciativa sobre pol·linitzadors de la Unió Europea.

Actuacions concretes anuals per aconseguir els objectius del pla

Segons ha explicat Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica, anualment s’impulsarà un programa d’actuacions concretes per aconseguir els objectius establerts.

L’objectiu del PIPOL l’any 2025
“L’ objectiu d’enguany incideix especialment en la divulgació i sensibilització de la ciutadania per donar a conèixer què son els pol·linitzadors silvestres, quina importància tenen, perquè la seva desaparició es un problema molt greu, o què podem fer per revertir aquesta situació.”
Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya

Totes les iniciatives i avenços que es produeixin quedaran recollits al portal web dels pol·linitzadors de Catalunya.

El secretari de Transició Ecològica Jordi Sargatal durant la presentació al Jardí Botànic de Barcelona

Cartografia de les àrees naturals dels pol·linitzadors

Una de les mesures que proposa el pla és l’elaboració d’una cartografia dels indrets de Catalunya que tenen una gran rellevància per a la conservació dels pol·linitzadors silvestres. El mapa també inclourà les zones de connectivitat i es començarà a elaborar aquest 2025.

També es preveu incorporar els pol·linitzadors silvestres en els objectius de planificació i gestió dels espais naturals i a les bases reguladores de les subvencions als espais naturals de Catalunya.

Hàbitats favorables per als pol·lintzadors en el medi urbà

El PIPOL també veu la necessitat de promoure hàbitats favorables per als pol·linitzadors en zones urbanes i periurbanes, on l’eliminació de la vegetació afecta els pol·linitzadors silvestres. En aquests entorns humanitzats, però, també es poden generar oportunitats per a la conservació dels pol·linitzadors i la conscienciació ciutadana.

Afavorir poblacions de pol·linitzadors a l’entorn de les infraestructures

Les carreteres o les vies de tren disposen d’espais de servitud i marges laterals que poden resultar interessants per als pol·linitzadors. A més, aquests espais poden servir de connectors per a pol·linitzadors de diferents zones.

També es valoraran els espais no pavimentats associats a depuradores d’aigües residuals, deixalleries, plantes de tractament de residus, dipòsits municipals o d’alguns polígons industrials. Aquestes zones també podrien usar-se com a connectors.

Promoure bones pràctiques i hàbitats favorables en el medi agrícola

La pagesia, la qual depèn dels pol·linitzadors, és una peça clau per ajudar a aturar la pèrdua de biodiversitat. El pla conté la participació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i preveu una sèrie de mesures específiques per col·laborar amb el sector agrícola en la conservació dels insectes pol·linitzadors.

El pla incideix en la necessitat d’incentivar pràctiques agrícoles més sostenibles, com el manteniment de la vegetació (herbes i flors) dels marges dels camps de conreu i aposta especialment per la producció agrària sostenible (PAS), l’agricultura ecològica i la producció integrada. Es tracta de models de producció més respectuosos amb els pol·linitzadors i la biodiversitat.

També es buscaran mètodes alternatius per combatre les plagues, per tal de reduir en la mesura del possible l’ús de productes químics, altament perjudicials.