Afegeix betevé com a font preferidaEls mocadors de paper van ser els primers productes de consum ràpid que vam associar al concepte de fer servir i llençar, d’un sol ús. I és aquí on apareix també la roba, que sovint ni fem servir i que fa anar de corcoll tant els qui gestionen els residus com els qui volen preservar el medi ambient.
Els números d’un armari
La roba és un d’aquests productes que, a mesura que han passat els anys, més s’assemblen a un mocador de paper. Segons dades de la Federació Espanyola de la Recuperació i el Reciclatge (FERR), a l’estat es generen unes 900.000 tones de residus tèxtils, de les quals només se’n recull el 12 % —de manera separada— tant per reutilitzar-la com per reciclar-la.
Segons la FERR, a més, si qualsevol de nosaltres obrim el nostre armari per observar la nostra roba, comprovarem com el 40 % del vestuari mai no el fem servir i, si optem per desfer-nos-en, l’estadística constata que cadascú de nosaltres generarem uns tres quilos de residus tèxtils a l’any.
La petjada ecològica
El rastre ambiental de la roba no només es mesura quan el tèxtil es converteix en residu, sinó quan es fabrica per convertir-se en un producte. Segons detalla l’especialista en ecologia industrial tèxtil Clara Mallart, al darrere “d’una samarreta de cotó hi ha la despesa de 2.700 litres d’aigua i darrere d’uns pantalons texans, 10.000 litres“.
Si això ho multipliquem pel volum d’allò que es fabrica al planeta, la xifra és desorbitada, perquè, segons recorda Mallart, “ara mateix es consumeixen uns 62 milions de tones de roba i la previsió és que el 2030 la xifra sigui de 102 milions de tones“.
Què en farem, de la roba?
La Unió Europea està preparant directives adreçades a l’obligatorietat de recollir els residus tèxtils als municipis, amb l’objectiu d’augmentar la recollida selectiva dins el marc de l’Agenda 2030. Una possibilitat és reciclar el residu tèxtil —d’aquelles peces de roba que no es puguin reutilitzar— per fabricar altres productes.
Ara bé, si no concebem la roba com un residu, sinó com un producte que pot tenir més vida, cal reutilitzar-la. En aquest sentit, Humana recorda que Barcelona és la setena ciutat europea amb més oferta de roba de segona mà.
Segons l’entitat, el públic jove és el que més interès està mostrant, ja que “el 20 % dels que compren roba usada són menors de 25 anys“, una xifra que dobla la d’aquest col·lectiu respecte d’anys anteriors.
En aquest sentit, Clara Mallart subratlla un altre canvi legislatiu a escala europea: la implantació d’un “passaport digital del producte tèxtil, per assegurar la traçabilitat ambiental de tots els processos productius d’una peça de roba“.
Literatura per conscienciar
Tot plegat Clara Mallart ho ha plasmat a La vida secreta de la roba, un còmic adreçat al públic infantil i juvenil —amb il·lustracions i guió d’Anna Larch i Panchulei— en què es combinen les situacions de les dues protagonistes de la història i dades oficials que aporten context a la línia argumental.
