El perquè del cel terrós. Com s’incorpora i viatja la pols des del Sàhara fins a Barcelona i Europa?

Afegeix betevé com a font preferida

Barcelona i el conjunt de Catalunya es troba actualment sota una capa de partícules de pols en suspensió procedents del desert del Sàhara. El cel blau ha cedit protagonisme als tons blanquinosos, a estones marronosos, a causa d’una intrusió sahariana notable.

Les entrades de pols en suspensió no són ni de bon tros un fenomen desconegut a casa nostra, tampoc a molts indrets d’Europa, tot i que els darrers anys sembla que són cada cop més freqüents i sovint més persistents.

El nord d’Àfrica és la font més important de pols del planeta

El gran cinturó de la pols mineral abraça el nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà i Àsia Occidental, tot i que també són fonts de grans quantitats de pols l’oest dels Estats Units i també les zones àrides de l’oest de l’Amèrica del Sud, a sotavent dels Andes.

Malgrat això, la font més important de pols del planeta es troba al nord d’Àfrica, a l’entorn del Sàhara i concretament a la gran depressió del Bodélé, una extensa regió de 35.000 quilòmetres quadrats situada al sud del Sàhara, al punt més baix del Txad, sota el massís del Tibestí. Els vents forts d’aquesta àrea, de component est o nord-est (el vent anomenat harmattan), aixequen grans quantitats de pols rica en nutrients que acaba arribant i fertilitzant la selva Amazònica. S’ha calculat que la meitat de les 40 T de pols que viatgen del desert del Sàhara fins a l’Amazones procedeixen del Bodélé.

Però, com arriba la pols des del Sàhara fins a Barcelona?

A les zones desèrtiques com al Sàhara, la convecció acostuma a ser molt forta, sobretot a l’estiu, a causa de les altíssimes temperatures. Això provoca vents enèrgics que creen turbulències, un fet que permet que les partícules de pols vagin a parar a la capa de barreja, és a dir, a l’aire.

Els vents de l’est o nord-est (els vents alisis i el harmattan) són els responsables de fer arribar la pols des del Sàhara fins a l’Amazònia.

Per tal que la pols sahariana arribi a Barcelona (i a Europa) cal que hi hagi alguna borrasca (o solc d’aire fred en altura) situada a l’oest o al sud-oest de la península Ibèrica. El gir antihorari de la borrasca i els fronts associats crearan turbulències en superfície (tempesta de sorra) i el flux de sud a nord en altura associat permetrà transportar la massa d’aire polsosa des del Sàhara cap a Europa.

A banda, determinades configuracions anticiclòniques que afavoreixen l’existència de vents de component sud en altura també permeten l’arribada de la pols del desert fins a casa nostra.

Com s’incorpora la pols del desert a l’aire?

Quan el vent bufa amb energia al desert les partícules de pols poden arribar a quedar directament en suspensió (suspensió directa), però el mecanisme més efectiu per incorporar la pols a l’aire és per saltació. Aquest mecanisme es genera quan el vent mou partícules grans de sorra, que impacten al terra, on trenquen uns agregats formats per petites partícules. Quan es trenquen, les petites partícules que s’alliberen verticalment poden passar a l’atmosfera, incorporar-se a l’aire.

Els vents del sud acostumen a interactuar amb l’Atles, al Marroc i Algèria. Aquesta gran serralada ajuda a injectar la pols en altura, un fet que implica que n’hi hagi sovint entre 2 i 5 km d’altura però que no n’arribi gairebé als nivells de superfície. Independentment, però, hi pot haver deposició de la pols.

Tenim ara més intrusions saharianes que abans?

Tot i que no hi ha una tendència clara en l’àmbit quantitatiu ni tampoc en l’àmbit estacional, una de les causes que pot explicar l’augment de la freqüència de les intrusions saharianes rau en el fet que la superfície del desert del Sàhara ha augmentat els darrers anys, en bona mesura a causa del canvi climàtic. Es calcula que el desert del Sàhara ha augmentat un 10 % en l’últim segle. Això és una font potencial per tenir més intrusions de pols a casa nostra.

Canvis en la circulació atmosfèrica que afavorissin els vents del sud de forma més persistent també podrien explicar l’augment dels episodis. Hi ha incertesa, però, que realment sigui així.

La pols del Sàhara, fertilitza el sòl, però també pot afavorir algunes patologies

La pols aporta alguns nutrients, ferro i fòsfor, uns elements que acaben resultant beneficiosos per als boscos. Els científics han vist que, en períodes de temps molt llargs, la pols del desert que arriba a l’Amazones hi actua com a fertilitzant.

 La pols pot transportar virus i bacteris i pot arribar a afectar els pulmons. Per aquest motiu, en situacions d’intrusió sahariana, no es recomana fer esport a l’aire lliure, per evitar facilitar respirar aquestes partícules tan petites. Cal analitzar si la càrrega vírica que transporta la sorra és suficient per desencadenar certes malalties.