anomalia de temperatura del mes de març al món i a Europa. font: CS3/ECMWF

Celebrar la normalitat s’ha convertit en tota una fita en un context inequívoc de canvi climàtic. Febrer i març han estat dos mesos ajustats a la normalitat (comparada amb el període 1991-2020) un fet que no passava des de mitjans del 2015.

Març segueix la petja del febrer

Enguany hem tingut el vuitè març més càlid registrat mai segons les dades del servei per al canvi climàtic Copernicus, només 0.2 ºC per sobre de la mitjana del període 1991-2020. Un mes “normal”, igual que el febrer.

De fet, aquesta normalitat del mes de març s’ha donat tant a escala mundial, com continental i, fins i tot, a escala barcelonina, on l’anomalia s’ha situat en 0.4 ºC.

Pot semblar també tota una fita, però la realitat és que aquesta relativa meritòria vuitena posició ve precedida dels sis mesos de març anteriors, que se situen tots entre els més càlids mai registrats abans i que confirmen un cop més que el planeta s’escalfa sense aturador.

El període més “normal” des del 2015

Cal remuntar-se al juliol del 2015 per trobar una anomalia positiva més baixa que la del març d’aquest 2021, i fins a l’abril del mateix 2015 per trobar una anomalia inferior a la de febrer del 2021.

Anomalia de temperatura per al planeta (part superior) i Europa (inferior). Font: CS3/ECMWF

Des d’aleshores, sis anys seguits amb superacions de rècords històrics de calor un darrere l’altre.

El febrer del 2014 el planeta va estar per darrer cop per sota de la mitjana climàtica del període 1991-2020, una data que s’allunya fins al juny del 2008 si el període de referència és el fins fa poc vigent 1981-2010.