Sovint, i especialment en situacions meteorològiques d’estancament atmosfèric, trobem que tenim els peus glaçats mentre que la resta del cos detecta una temperatura més agradable. Això, que pot tenir la raó, de fet, en el calçat que portem, té també una explicació meteorològica que fa que la temperatura que tinguem a la sola de la sabata sigui radicalment diferent de la que tenim a la cara.
Diferències de més de 5 ºC en només el primer metre i mig d’altura
El primer que cal diferenciar és que la temperatura mínima que marquen els observatoris meteorològics i la majoria d’estacions meteorològiques és una temperatura mínima situada a 1,5 m d’altura. Però, per a algunes activitats econòmiques, com l’agricultura, és important saber quina és la temperatura més avall, fins als 0 cm o, fins i tot, també per sota terra, per saber fins a quin punt la planta nota les inclemències del fred.
En el cas de l’Observatori Fabra, un observatori completíssim, disposem d’aquest tipus de dades, que ens posen de manifest que, tenir els peus glaçats és, sovint, una realitat meteorològica.
Sense anar gaire lluny, aquest mateix mes de gener l’Observatori Fabra ha arribat a anotar gairebé 7 ºC de diferència entre la temperatura mínima a nivell de terra i la que marcava l’estació. Això va passar el dia 3, amb 12,2 ºC de mínima i 5,6ºC a 0 cm i un total de 6,6 ºC de diferència. Però no va ser exclusiu d’un dia, sinó que és un fenomen molt recurrent. Així, després d’un inici de gener amb temperatures molt altes, el descens tèrmic va portar el termòmetre situat a nivell de terra fins a valors sota zero, però mai amb cap glaçada a 1,5 metres (l’oficial).
Aquesta mateixa setmana, dilluns, els -0,4 ºC que hi havia a 0 cm contrastaven amb els 5,6 ºC de temperatura mínima oficial. 6 ºC de diferència entre la cara i els peus que bé poden justificar que tinguem la sensació de peus gelats.
Refredament radiatiu i inversió tèrmica
La causa d’aquesta gran diferència entre el terra i 1,5 m (que algun altre observatori del centre de Catalunya ha arribat a mesurar en fins a 10 ºC) es deu bàsicament a dos factors: el refredament radiatiu i la inversió tèrmica.
En nits serenes i mancades de vent (típiques de situacions anticiclòniques) el terra perd l’escalfor que ha pogut emmagatzemar durant el dia per irradiació. Això fa que el sòl i la superfície dels objectes perdin calor amb celeritat i es refredi la capa d’aire més propera. És així com tenim més fred com més a prop de terra.
A més a més, sovint trobem una capa d’inversió tèrmica molt propera a terra que fa que l’aire fred, més pesat, quedi estancat als llocs més fondos.
En el cas de l’Observatori Fabra, és especialment important la manca de vent per trobar diferències importants entre el terra i 1,5 m donat que un dia amb vent més o menys intens afavoreix l’homogeneïtzació de les temperatures i fa que la diferència pugui ser mínima.
A l’estiu, també més “fred” als peus
A l’estiu també tenim refredament radiatiu però, amb dades facilitades per l’Observatori Fabra, es constata una diferència menor entre terra i 1,5 metres, que amb prou feines arriben a marcar algunes dècimes de diferència o poc més d’un grau els dies de més contrast.
La diferència depèn de molts altres factors
Tot i que el refredament radiatiu nocturn el trobarem a totes les superfícies, el cert és que veurem també grans diferències en funció del tipus de superfície (si és ciment o terra) així com també d’altres factors. En el cas de Barcelona, no només haurem de tenir en compte si fa vent, si trepitgem ciment o si és terra sinó que també hi juga un paper la morfologia de la ciutat.
Així, el refredament, serà també més alt en carrers i zones amples que tenen força cel visible més que no pas en carrerons estrets, on la calor emmagatzemada durant el dia té més dificultat per marxar. És el que es coneix com a “sky view factor” o la quantitat de cel que es veu des del terra.
