Afegeix betevé com a font preferidaDes del cap de setmana no paren de registrar-se rècords de calor en un maig en zones on no és gens habitual de l’oest d’Europa i del Regne Unit. L’episodi de calor extrema ha fet caure rècords històrics de temperatura màxima i mínima, en alguns casos amb diferències molt notables respecte als rècords precedents.
Curiosament, i en contra el que podríem pensar intuïtivament, aquesta calorada no arriba del nord d’Àfrica aquesta vegada, sinó que s’ha gestat in situ, damunt d’Europa. Al darrere de les altes temperatures hi ha un potentíssim anticicló europeu.
Anticicló, subsidència i calor de quilòmetre zero
Així doncs, qui mou els fils d’aquesta calorada extrema des de fa dies és un potent anticicló (centre d’altes pressions) molt extens i amb un nucli que s’ha centrat inicialment a la vertical del Regne Unit, el mar del Nord i Alemanya. Les altes pressions formen una gran dorsal anticiclònica que abraça gairebé tot Europa i part de l’Atlàntic oriental.
Els anticiclons, a diferència de les borrasques, es caracteritzen per la presència de moviments d’aire descendents. En meteorologia es parla del fenomen de la subsidència. L’aire, quan baixa es comprimeix i s’escalfa.
Quan un anticicló s’assenta de manera permanent, durant força dies, en una mateixa zona durant els mesos càlids de l’any, acostuma a anar associat d’episodis de calor molt intensa. La persistència de les altes pressions i la subsidència de l’aire en aquestes àrees, sumada a la presència de dies de cel serè i de fortíssima insolació que escalfa el terra, tenen com a resultat que la calor quedi atrapada i es vagi acumulant dia rere dia. La manca de vent associada a l’anticicló impedeix la ventilació i que pugui dissipar-se la calor.
Alguns mitjans fan servir el terme popular de cúpula de calor, o heat dome en anglès, per referir-se a aquest fenomen.
Així doncs, l’assoliment de temperatures extremadament elevades, tal com està passant aquest dies, no ha d’anar associat sempre a l’arribada d’aire calent en altura procedent del nord d’Àfrica. Podríem parlar, per tant, de calor de quilòmetre zero, gestada in situ.
La massa càlida a tots els nivells, vista als mapes del temps
Els mapes d’altura permeten identificar bé aquestes situacions de calor associada a les altes pressions, sobretot els mapes de 500 hPa (5.500 m), que mostren la presència d’aire molt càlid a aquest nivell, però també registres d’altura geopotencial molt elevats. La imatge recorda una mena de cúpula, d’aquí el terme popular que s’empra en alguns mitjans per referir-se a aquest fenomen.
Què és l’altura geopotencial a 500 hPa?
L’altura geopotencial és una mesura usada en meteorologia per analitzar la pressió atmosfèrica a diverses altures. Les variacions de l’altura geopotencial poden indicar canvis pel que fa al temps (meteorològics) o al clima.
A l’hora de fer una previsió del temps s’acostumen a mirar els mapes de temperatura de 500 hPa, és a dir, els que mostren la temperatura prevista a l’altura geopotencial en què s’enregistra un valor de pressió atmosfèrica de 500 hPa. Aquesta altura geopotencial s’emplaça al voltant dels 5.500 m de mitjana, però és variable: si hi ha aire fred pot situar-se més avall (per exemple a 5.400 metres geopotencials), però si hi ha aire molt càlid pot situar-se més amunt (per exemple, a 5.900 metres geopotencials).
Exemple de mapa de 500 hPa. Font: Weatheroline.co.uk
En aquest mapa hi podem trobar informació de la temperatura prevista a la capa en la qual s’enregistra una pressió de 500 hPa (línies discontínues). Podem comprovar que aquest valor volta els -15 ºC de mitjana al sud-oest d’Europa. Les línies contínues en negre indiquen quina és l’altura geopotencial en què s’assoleix aquesta pressió de 500 hPa (cal afegir un zero al número indicat). A la vertical de París, Londres o Barcelona, per exemple, podem comprovar que seria de 5.880 m.
Vols rebre cada dia la previsió del temps per WhatsApp?
🔔 I no t’oblidis d’activar la campaneta!
