Les rutines domèstiques més habituals també porten associades fenòmens que succeeixen a l’atmosfera i que ajuden a entendre el mecanisme i el funcionament de les masses d’aire.

En aquesta crònica us expliquem el mecanisme atmosfèric que generem dins del bany quan ens dutxem. Ni més ni menys, generem una pertorbació o un centre de baixes pressions a escala micro-local.

Quins són els passos i els elements que hi intervenen?

  1. L’aigua molt calenta que surt del telèfon fa pujar la temperatura de l’aire que envolta la dutxa o la banyera.
  2. La temperatura de l’aire de dins la banyera és molt més càlida (i humida) que l’ambient exterior del lavabo.
  3. L’aire més càlid és més lleuger i, per tant, té tendència a pujar. Aquest aire càlid de dins la banyera genera corrents ascendents i va pujant en direcció al sostre.
  4. Es forma el vapor (vindria a ser la formació de nuvolositat, quan aquest aire calent puja, es refreda i es condensa).
  5. Es genera un “buit d’aire” a la part inferior de la banyera a mesura que l’aire calent va pujant cap al sostre.
  6. Hi ha corrent d’aire des de l’exterior de la banyera cap a l’interior per reemplaçar el buit que s’ha generat. Aquest és el motiu que explica per què se’ns enganxen les cortines quan ens dutxem. L’aire de fora la banyera vol entrar cap a dins per substituir el buit que ha deixat l’aire calent que ja ha ascendit cap al sostre. Dit d’una altra manera, la pressió atmosfèrica del lavabo és més alta que la pressió atmosfèrica de dins la dutxa/banyera, de tal manera que el corrent serveix per equilibrar les pressions atmosfèriques.

L’atmosfera sempre vol equilibrar-se i per això es generen corrents d’aire per diferències de temperatura, pressió, humitat…

Quan ens dutxem es genera un corrent d’aire que va des de l’exterior de la dutxa cap a l’interior per equilibrar les diferències de temperatura i pressió.

En aquesta línia d’equilibrar-ho tot, la marinada es genera per l’escalfament diferencial entre la superfície terrestre i l’aigua del mar.

No només la marinada serveix per igualar temperatures entre diferents masses d’aire. També us hem explicat els vents catabàtics, que desguassen l’aire fred de Collserola i el fan fluir cap al Pla de Barcelona, on hi ha temperatures menys fredes.