compartir
Un estudi internacional publicat a la revista Science ha demostrat que les sequeres extremes i prolongades, cada vegada més freqüents, posen en risc la capacitat de pastures i matollars per absorbir i emmagatzemar carboni, i amenacen activitats clau com la ramaderia i l’agricultura.
Les zones àrides i semiàrides mediterrànies, però també les d’altres regions del sud-est dels Estats Units, es troben entre les més vulnerables.
El treball ha estat liderat per la Universitat Estatal de Colorado i compta amb la participació de 120 institucions internacionals, entre les quals també de catalanes com el CREAF, el CSIC i l’ICG-URJC.
Els matollars i les pastures acumulen més del 30 % de les reserves de carboni del planeta
Els matollars i les pastures cobreixen aproximadament la meitat del planeta i acumulen més del 30 % de les reserves de carboni.
L’estudi internacional demostra que les sequeres extremes i prolongades, les quals són cada cop més freqüents en el context de canvi climàtic actual, tenen repercussions importants a les reserves de carboni.
L’estudi demostra que després de quatre anys de sequera extrema es duplica la pèrdua mitjana de productivitat vegetal respecte a les sequeres d’intensitat moderada. Això posa en risc la capacitat de matollars i pastures d’absorbir diòxid de carboni de l’atmosfera i d’emmagatzemar-lo en la seva biomassa, és a dir, en fulles, branques o tiges, així com al sòl.
A banda d’aquesta disminució de l’absorció de diòxid de carboni, les sequeres extremes comprometen activitats essencials com la ramaderia, pel fet de fer minvar les pastures disponibles per als animals, i també l’agricultura, en aquest cas perquè si disminueixen matollars i pastures també disminueixen pol·linitzadors i microorganismes beneficiosos per als cultius.
“Les sequeres llargues i extremes eren històricament rares, ja que ocorrien una vegada cada 100 anys. Ara, amb el canvi climàtic, s’estima que podrien arribar a produir-se amb més freqüència i durar més”
Els impactes més greus de les sequeres afecten les pastures de les regions més àrides, però també les de regions humides
L’estudi ha comprovat que la manca d’aigua associada a les sequeres més extremes pot provocar alteracions profundes en la dinàmica de les espècies, ja que pot reduir la fecunditat de les plantes o bé interrompre la sortida de noves plantes.
Per contra, les plantes de pastures i matollars de zones més humides, com el nord d’Europa i el centre i el nord dels Estats Units, poden resistir millor les sequeres moderades pel fet de presentar major disponibilitat d’aigua i major diversitat. Malgrat això, els investigadors adverteixen que, quan les sequeres són extremes i es repeteixen durant diversos anys consecutius, també perden la capacitat de recuperació i la seva productivitat podria disminuir fins a un 160 % més.
Anys d’estudis locals englobats dins d’un marc global
La recerca s’emmarca en l’International Drought Experiment (IDE), la xarxa experimental global més gran dedicada a estudiar els efectes de la sequera. Aquest gran projecte compta amb més de 170 investigadors. Els experiments s’han replicat de forma similar a 74 punts d’estudi repartits per tot el món, que abasten característiques diferents pel que fa al clima, el sòl i les espècies vegetals que inclouen.
Les parcel·les experimentals que ha estudiat el CREAF se situen al massís del Garraf, on des de finals dels anys 90 es duen a terme experiments relatius a l’impacte de la sequera en pastures i matollars.
L’ICG-URJC (Institut d’Investigació en Canvi Global) treballa al sud-est de la Comunitat de Madrid i acumula 10 anys de mostrejos en matollars i pastures.
L’IPE-CSIC (Institut Pirenaic d’Ecologia) ha estat responsable de recopilar dades obtingudes en pastures subalpines del Pirineu aragonès.
