L’Observatori ciutadà de papallones urbanes uBMS fa un seguiment de les papallones de Barcelona des de fa cinc anys. El projecte, liderat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), ha permès trobar 21 espècies diferents al Parc del Putxet i 35 a tota la ciutat. La recerca té la col·laboració de diversos voluntaris que es passegen en cerca de papallones per 24 parcs de la ciutat, com a mínim un cop cada dues setmanes.
Veure les estacions a través de les papallones
“A l’hivern, normalment hi ha la ‘Vanessa atalanta’. Quan arriba la primavera, ja comencen a aparèixer les ‘cardui’, les blanquetes de la col, i ja quan fa més calor trobem papallones més espectaculars i més grosses, com la ‘machaon’, la ‘iphiclides’ o la ‘Charaxes‘”, explica Cinta Calzada, voluntària de l’Observatori ciutadà de papallones urbanes uBMS. Fa tres anys que fa aquesta tasca de recerca i li agrada veure com passen les estacions a través de la presència d’aquests animals, i de pas conèixer la qualitat de la biodiversitat de la ciutat.
“Les papallones són bioindicadors. Si hi ha papallones als parcs, també tenim altres grups d’insectes, que ens ajuden a mantenir una biodiversitat general bona”, afirma Yolanda Melero, cap de projecte de seguiment de papallones de Barcelona del CREAF.
Més papallones a prop de Collserola
La recerca de papallones urbanes va començar el 2018 i ha permès saber quines espècies hi havia a la ciutat. “Fins ara no sabíem res. Pensàvem que trobaríem 10 espècies a tot Barcelona i hem vist que n’hi ha moltes més, n’hem detectat 35 tipus diferents“, diu Melero. “També hem pogut constatar que estar prop de Collserola té un efecte positiu en la població de papallones als parcs: com més a prop de la serra de Collserola, més quantitat de papallones i més diversitat d’espècies”.
Tot i haver trobat 35 espècies de papallones diferents, la majoria són molt iguals, “són espècies que són molt generalistes, que es mouen molt i són les que són realment més abundants, les altres apareixen molt poquet, només en alguns parcs específics”, matisa Melero.
Les males herbes, àrees de descans de les papallones
Per millorar la diversitat de papallones als parcs i, per tant, la diversitat en general, s’han de connectar els jardins amb més verd i sobretot renaturalitzar-los, deixant que hi creixin també les males herbes. Segons els experts, les mal anomenades “males herbes” són les que realment ajuden que les papallones puguin alimentar-se, descansar i sobreviure. “Algunes espècies no poden arribar a Barcelona perquè només mengen d’algunes plantes que aquí no hi són, o perquè no tenen gaire capacitat de mobilitat”.
Com els humans quan viatgem, les papallones també necessiten àrees de descans, per parar, descansar i menjar alguna cosa, i això només ho trobaran si s’augmenta el verd entre un parc i un altre.
