Sovint el pantà de Sau s’erigeix com la imatge que mostra l’estat de la sequera a Catalunya. El seu campanar tan característic fa que sigui molt llaminer fer-lo servir com a “termòmetre” de la sequera, però la realitat és que molts cops no és així.
La sequera no ha marxat
La sequera continua a casa nostra. Tot i que la situació, en general, no és tan crítica com la de fa un any, el cert és que les reserves de les conques internes de Catalunya amb prou feines superen el 30 %. És el doble que fa un any, però no són dades que permetin abaixar la guàrdia.
De fet, a l’Empordà molts municipis es troben encara en situació d’emergència i la gran majoria de les comarques del nord-est, en excepcionalitat per sequera. En aquest sentit, l’embassament de Darnius-Boadella situa les reserves per sota del 17 % de capacitat total.
El sistema Ter i el pantà de Sau
Quan parlem de sequera, a molts ens ve al cap la imatge del pantà de Sau, amb la seva església i campanar que fan, de Sau, un indicador molt visual.
Ara bé, ara mateix no és representatiu ni de l’estat de la sequera a Catalunya i ni tan sols de la conca del Ter.
En tractar-se d’un sistema amb tres embassaments (Sau, Susqueda i el petit Pasteral) se n’estableixen buidatges recurrents per a una millora de la qualitat de l’aigua de l’embassament de Susqueda, d’on es deriva l’aigua per al consum humà.
El pantà de Sau fa tres mesos que baixa lenta però continuadament, en una maniobra que ja es va fer fa tot just un any i que va deixar aquest embassament en mínims històrics (1,03 % el 2 de març del 2024) i va mostrar un pont medieval que servia per creuar el riu i que no s’havia vist mai des que va entrar en funcionament.
Actualment, el pantà de Sau situa les reserves per sota del 6 %, una xifra molt per sota del que marquen les conques internes de Catalunya (31,58 %), el sistema Ter-Llobregat (33,19 %) i, fins i tot, el sistema Sau-Susqueda del riu Ter (actualment al 25,86 %).
El sistema Ter no ha baixat tant com pot semblar
Així, a ulls del satèl·lit, podem veure com el descens del pantà de Sau ha estat ben notable: en només tres mesos la làmina on trobem l’aigua ha baixat prop de 20 metres, dels 398 als 378 metres sobre el nivell del mar actuals.
Sau ha “perdut” 40 hm³ d’aigua, però la realitat és que simplement s’han canviat de lloc. Susqueda, l’embassament situat just aigües avall de Sau, n’ha recuperat, en el mateix període de temps, uns 30, amb la qual cosa el descens en les reserves és molt menor del que el pantà de Sau podria indicar a cop d’ull.
Així se n’ha fet el buidatge, vist des del satèl·lit
El sistema Sau-Susqueda, per tant, ha passat en aquests tres darrers mesos, del 28,1 % al 25,86 %, un descens que Sau accentua i que no és representatiu de la sequera de casa nostra.
Les imatges del satèl·lit ens mostren el clar descens del pantà de Sau en els darrers mesos. A mitjans de novembre, quan superava el 30 % de capacitat total, la cua de l’embassament s’havia tornat a omplir d’aigua, però el buidatge actual ha tornat a assecar-lo i ha deixat el meandre on hi ha el monestir de Sant Pere de Casserres una altra vegada reduït a la presència d’un riu que porta poca aigua.
També han quedat, de nou, parcialment descobertes les runes de l’antic molí al costat del riu, fet que recorda el meandre que antigament feia el riu Ter abans de seguir el curs cap al mar.
Aigües avall, el canvi a Susqueda no és tan notable, principalment perquè en ser un embassament més gran, l’ascens de la làmina és inferior al descens de Sau. Tot i això, la làmina d’aigua ha pujat una mica més de 10 metres i el canvi a ulls del satèl·lit també és visible especialment a la cua de l’embassament.
La Llosa del Cavall, el nostre Ohio actual
Amb les dades actuals, l’embassament que més representaria l’estat general de la sequera seria el de la Llosa del Cavall, a la vall de Lord, al Solsonès, i que ara se situa al 33,54 % de capacitat total, molt semblant al 33,19 % del sistema Ter-Llobregat (els embassaments que abasteixen Barcelona) i poc diferent de les conques internes de Catalunya (31,58 %).
La Baells, un altre gran conegut, va ser molt més beneficiat per les pluges de la primavera i la tardor de l’any passat que la resta de conques i encara manté, a hores d’ara, unes dades més que acceptables i se situa al 55 % de capacitat total.
