“L’origen de la pandèmia no són els ratpenats, sinó els humans”. Així de contundent s’ha manifestat al programa ‘reset’, de betevé, Òscar Cabezón, investigador de la UAB adscrit a l’IRTA-CReSA. L’expert ha subratllat que els humans “hem creat les condicions perquè els virus que tenen els animals puguin saltar als nostres organismes”, la qual cosa podria haver desencadenat la crisi sanitària actual del coronavirus.

Segons un estudi de la revista ‘Science’, el canvi climàtic altera els hàbitats i afavoreix la multiplicació de ratpenats que poden transmetre coronavirus, tal com també va apuntar el doctor Jordi Serra Cobo. En un sentit molt similar, el doctor en ecologia i expert en conservació d’espais naturals Carles Castell també ha afirmat que “el canvi climàtic facilita la degradació dels sistemes naturals i això pot tenir conseqüències per a la nostra salut”.

S’ha d’agafar com un avís sobre el que està provocant el nostre model, ens hem de plantejar que no és viable la salut humana si no hi ha una salut global del planeta”
Carles Castell, doctor en ecologia i expert en conservació d’espais naturals

Castell, que també és col·laborador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), considera que “la pandèmia actual s’ha d’agafar com un avís” i adverteix que “ens hem de plantejar que no és viable la salut humana si no hi ha una salut global del planeta”. L’expert assenyala la “globalització” com un factor determinant per a l’extensió del virus i subratlla que ara “la probabilitat que passin coses és més elevada”. Per això, espera que “aquest patiment serveixi per adonar-nos que hem de reaccionar ara i no d’aquí a 10 anys”.

“No n’hem de culpar els ratpenats”

El president de l’associació Galanthus, Sergi Garcia, també coincideix que “l’inici de la pandèmia està vinculat al deteriorament ambiental que hem provocat els humans”. En declaracions al ‘reset’, ha demanat “no culpar-ne els ratpenats”, que considera “víctimes” d’un consum excessiu. A més, ha assegurat que la presència d’aquests animals a l’àmbit agrícola “afavoreix la limitació de l’ús de pesticides”, alhora que fan una “bona tasca de control de plagues”.