Javier Martín Vide, climatòleg i catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona, va parlar al programa ‘bàsics’ de betevé de l’onada de calor primerenca d’aquest mes de maig, així com de diversos aspectes vinculats a l’escalfament global en el context de la ciutat de Barcelona.
Onades de calor cada cop més prematures
Segons Martín Vide, les onades de calor i la seva aparició cada cop més prematura en el calendari serà una de les característiques de les pròximes dècades. El llindar dels 40 graus s’assolirà pràcticament cada any, no només a les zones més càlides de la península Ibèrica, sinó també a força indrets de Catalunya.
Les onades de calor no se subscriuran només entre finals de juny i finals d’agost. Podran avançar-se al mes de maig, i prolongar-se també cap al setembre a causa de l’escalfament global
Desapareixeran la primavera i la tardor?
Darrerament és en boca de molts, i més enguany, que estacions com la primavera o la tardor duren menys, o que estan desapareixent. Segons Martín Vide, amb l’escalfament global l’hivern s’escurça, un fet que fa que la primavera arribi abans, i també l’estiu. D’altra banda, afegeix, que l’estiu es prolonga, s’allarga, i entra de ple a la tardor. Finalment, la tardor també entra una mica a l’hivern.
En definitiva: s’escurça l’hivern i l’estiu s’allarga, un fet que condiciona la resta d’estacions. Això implica, per tant, que aquests canvis es produeixin en moments del calendari diferents als habituals i fa que tinguem la sensació que les estacions estan canviant.
Cada cop tindrem més nits d’insomni
Durant les nits d’estiu la temperatura mínima costa que baixi a la costa, sobretot a l’interior de grans ciutats com Barcelona, un fet que s’agreuja a causa de l’efecte illa de calor.
Es parla de nits tropicals quan les mínimes no baixen dels 20 graus, de nits tòrrides quan no baixen dels 25 graus, i de nits roents si no baixen de la marca dels 30 graus.
Martín Vide insisteix en el fet que cada cop hi ha més nits de mal dormir a ciutats com Barcelona. Explica, a tall d’exemple, que en pisos alts i orientats a l’oest s’han arribat a mesurar valors de temperatura de 32 graus a la mitjanit. Es tracta d’un registre extremament elevat que dificulta el son i que perjudica sobretot les persones grans, les quals si no poden descansar es debiliten. Aquest és un dels motius del perquè de l’increment d’ingressos hospitalaris d’alguns col·lectius.
La pobresa energètica agreuja, encara més, aquesta problemàtica.
Un problema de salut pública
Entre els riscos del canvi climàtic per a la ciutat de Barcelona, o el seu entorn metropolità, Martín Vide destaca que el que haurem d’afrontar amb més decisió seran les onades de calor, a les quals cal sumar-hi l’escalfament suplementari urbà (l’increment de temperatura que suposa el trànsit rodat, els aires condicionats, el metro, la retenció de la temperatura dels materials de construcció, etc.).
Com a mesures de mitigació a les ciutats, Vide insisteix en la importància d’enverdir les ciutats, és a dir, estendre la superfície dedicada a parcs i jardins. També cal afavorir les terrasses verdes, usar materials més frescos o esponjar la ciutat en la mesura que sigui possible amb la creació de superilles.
Canviar els terres durs, asfaltats i cimentats, per terres més permeables és una bona mesura per fer minvar la temperatura. També és molt important la presència de refugis climàtics”
Per combatre les nits de mal dormir, Martín Vide preveu que potser caldrà remodelar i aïllar tèrmicament els nostres habitatges.
El paper dels aires condicionats
Malgrat que l’ús d’aire condicionat implica un major consum d’energia, i per tant, una alliberació de diòxid de carboni a l’atmosfera, davant del risc d’una vida humana, se’n justifica l’ús.
Els aires condicionats poden salvar vides en onades de calor.
Reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle
“Aquesta dècada és decisiva per tal de lluitar contra l’escalfament planetari” explica Martín Vide. Afegeix que caldrà fer un “esforç majúscul” per arribar al 2030 amb una reducció molt substancial de les emissions del gasos d’efecte hivernacle —de més d’un 40%— per tal que el 2050 aconseguim que el balanç net de carboni estigui equilibrat.
La quantitat de diòxid de carboni que s’emeti el 2050 caldrà que es pugui capturar, bé de forma natural, bé amb alguna solució tecnològica que ho permeti. Caldrà que el balanç net estigui equilibrat. No serà gens fàcil.
Martín Vide ressalta, finalment, la capacitat adaptativa de l’espècie humana davant dels nous escenaris i riscos associats a l’escalfament planetari.
