Les onades de calor han anat clarament a l’alça els darrers anys a Barcelona i Catalunya. Un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat de Barcelona (ICTA-UAB), amb simulacions meteorològiques d’alta resolució, pronostica un increment dels períodes de calor extrema i seca a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en el futur.
La recerca se centra en els episodis d’onades de calor que han afectar l’AMB els darrers 30 anys (1991-2020) i projecta aquests esdeveniments cap a mitjans i finals de segle, considerant que continuaran els conflictes regionals i globals i que les emissions de CO2 continuaran augmentant.
Els resultats de l’estudi s’han publicat recentment a la revista Journal of Geophysical Research: Atmospheres.
Temperatura màximes de més de 42 ºC i mínimes de 32ºC a l’interior de la ciutat de Barcelona
De l’estudi de l’ICTA-UAB es desprèn que l’augment de temperatura més significatiu es produiria en zones urbanes, probablement a causa de l’alta absorció de la radiació solar per part dels materials artificials, així com per l’escassa ventilació produïda pels vents locals o generals. L’escenari de major escalfament es pronostica avançat l’estiu, en el moment en el qual el Mediterrani es troba més càlid. El mar calent també induiria valors de temperatura nocturna molt elevats a les zones costaneres.
L’estudi alerta d’un increment de les temperatures màximes mitjanes de 4 ºC i de les mínimes mitjanes de 3,5 ºC a finals de segle si no es redueixen les emissions de gasos amb efecte hivernacle de manera dràstica. La temperatura màxima podria assolir valors superiors als 45 ºC en zones urbanes de l’interior de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i superiors als 42 ºC a l’interior de la ciutat de Barcelona.
Les temperatures mínimes més altes es registrarien a la costa Els models pronostiquen mínimes nocturnes que podrien no davallar dels 32 ºC a dins de la ciutat de Barcelona.
Ens situacions especialment estables s’han projectat augments de fins a 6 ºC de la temperatura a finals del present segle.
Disminució de la humitat relativa a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
L’Àrea Metropolitana de Barcelona està limitada al sud-est pel mar Mediterrani. Les brises marines, sobretot la marinada, regulen les temperatures màximes durant els estius secs i càlids, alhora que incrementen la humitat relativa i la sensació de xafogor. Un 48 % de la superfície de l’Àrea Metropolitana està urbanitzada, mentre que la resta correspon a platges, zones verdes, àrees agrícoles i parcs urbans.
L’estudi de l’ICTA-UAB preveu una disminució mitjana de la humitat relativa del 6 % per als valors màxims i del 5,3 % per als valors mínims. La reducció més rellevant de la humitat es preveu cap al Garraf, possiblement a causa de les alteracions del comportament de les brises marines.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona concentra més de 3,3 milions d’habitants en 636 km² i ja mostra signes clars de vulnerabilitat climàtica. En onades de calor recents ja s’han observat augments de la mortalitat de fins a un 27 %. Malgrat que els futurs episodis de calor vagin associats a menys humitat relativa, la calor nocturna continuaria sent un factor de risc crític.
Augment de l’altura geopotencial
L’estudi pronostica que l’altura potencial a 500 hPa podria incrementar-se fins a 100 metres, un fet que es podria traduir en una atmosfera més calenta. Això sembla que es produiria de forma més rellevant a l’est de la península Ibèrica, sobretot al Mediterrani, fet que implicaria una atmosfera més estable i propensa a onades de calor persistents.
Què és l’altura geopotencial a 500 hPa?
L’altura geopotencial és una mesura usada en meteorologia per analitzar la pressió atmosfèrica a diverses altures. Les variacions de l’altura geopotencial poden indicar canvis pel que fa al temps (meteorològics) o a escala climàtica.
A l’hora de fer una previsió del temps s’acostumen a mirar els mapes de temperatura de 500 hPa, és a dir, els que mostren la temperatura prevista a l’altura geopotencial en què s’enregistra un valor de pressió atmosfèrica de 500 hPa. Aquesta altura geopotencial s’emplaça al voltant dels 5.500 m de mitjana, però és variable: si hi ha aire fred pot situar-se més avall (per exemple a 5.400 metres geopotencials), però si hi ha aire càlid pot situar-se més amunt (per exemple, a 5.900 metres geopotencials).
Exemple de mapa de 500 hPa. Les línies discontínues indiquen la temperatura prevista a l’altura o capa en què s’enregistra una pressió atmosfèrica de 500 hPa. Les línies contínues indiquen l’altura geopotencial en què s’assoleix aquesta pressió (cal afegir un zero al valor indicat per obtenir l’altura). Font: Weatheronline
És urgent avançar en plans d’adaptació
Segons Sergi Ventura, investigador de l’ICTA-UAB i autor principal de l’estudi, com que més de la meitat de la població mundial viu en ciutats, és crucial entendre com els esdeveniments extrems futurs, com les onades de calor, afectaran aquestes zones urbanes.
L’estudi reforça la urgència d’avançar en plans d’adaptació com el Pla Clima de Barcelona, el qual preveu una reducció del 40 % d’emissions l’any 2030 (respecte al 2005) i mesures com ara la creació d’1,6 km² de nous espais verds i cobertes vegetals i el foment del transport públic.
