Els troncs dels arbres marquen un batec diari: es contreuen de dia i s’expandeixen de nit. Això es produeix perquè els arbres es buiden d’aigua durant el dia —s’evapora per les fulles—, mentre que de nit es tornen a reomplir agafant aigua per les arrels.
Un estudi amb participació de CREAF, publicat recentment a ‘Nature Communications’, ha pogut comprovar que el batec dels boscos es desequilibra durant les onades de calor.
El tronc dels arbres batega al ritme de l’aigua
Igual que el cor amb la sang, els arbres bombegen aigua de les arrels fins a l’atmosfera, per tal de reemplaçar l’aigua que perden per transpiració a les fulles. L’aigua creua el tronc de baix cap a dalt.
Quan surt el sol, el tronc està inflat, el diàmetre assoleix el seu màxim. A partir de llavors, l’aigua comença a moure’s per dins l’arbre cap amunt, fins que s’escapa per les fulles, evaporada per la calor i la fotosíntesi.
Al migdia, el tronc ha perdut molta aigua i s’ha contret: el diàmetre ha disminuït i assoleix el seu mínim.
Al llarg de la tarda, i especialment a partir de la posta de sol, l’arbre es reomple absorbint aigua des de les arrels.
Les onades de calor fan contraure el doble els troncs dels arbres
Si la calor és extrema, els arbres perden molta més aigua per evaporació a través de les fulles durant el dia, i es reomplen al llarg de la nit a través de les arrels.
Aquest desequilibri fa que pateixin deshidratació, fet que s’agreuja si la sequera perdura.
L’estiu del 2018 va venir marcat per una gran onada de calor que va afectar el centre i el nord d’Europa. Algunes zones de l’extrem nord de Noruega van assolir diverses jornades els 30 graus. França va viure el segon estiu més calorós fins llavors, només per darrere del 2003, i el sud d’Anglaterra el més calorós mai anotat.
La causa d’aquesta anomalia tèrmica, però també pluviomètrica, va ser la persistència durant moltes setmanes d’un anticicló centrat a la latitud d’Escandinàvia.
L’estudi ha pogut comprovar que durant l’estiu del 2018 els arbres centreeuropeus es van contreure el doble que en condicions normals. Això es deu al fet que els arbres perdien massa aigua durant el dia i no eren capaços de reomplir-se de nou durant la nit.
Aquest aprimament reflecteix la deshidratació de l’arbre, que queda tocat durant anys perquè serà menys resilient i més vulnerable als canvis ambientals que es pugin donar per la crisi climàtica com les plagues o episodis de sequera
El batec de les pícees i el pi roig, en perill
L’estudi ha pogut comprovar que aquest batec —aprimament i engruiximent del tronc a causa de l’aigua— varia en funció de les espècies.
Els roures són més capaços de reomplir els seus troncs durant la nit pel fet que les seves arrels estan més adaptades a trobar aigua a major profunditat.
En canvi, les pícees (arbres d’aspecte similar als avets, habituals en alguns llocs d’Europa, però només presents en plantacions a Catalunya), així com el pi roig (pi típic del centre i el nord de Catalunya), no són tan eficients com els roures i pateixen molt més les onades de calor (sobretot les pícees).
Com s’ha fet l’estudi?
Per dur a terme l’estudi, un equip de 59 institucions i 17 països diferents han analitzat com variava el diàmetre de l’arbre cada mitja hora en 50 indrets diferents de tot Europa, aglutinant dades de més de 400 arbres diferents de 21 espècies.
Per monitoritzar els canvis de diàmetre dels troncs s’ha usat una xarxa de dendròmetres automàtics, una mena de braçalets metàl·lics que abracen els troncs dels arbres i detecten les variacions. Es tracta d’una mena d’electrocardiograma forestal.
Aquest tipus d’informació és de gran importància per conèixer el funcionament dels nostres boscos i les seves respostes al canvi climàtic. Aquest treball és un primer pas de la xarxa mundial DendroGlobal.
