Aquest dissabte Catalunya ha entrat, tècnicament, en un episodi d’onada de calor, la primera d’aquest 2025. Ara bé, entenent-la com a onada de calor atmosfèrica o en l’aire, perquè al mar ja fa dies que se’n pateix una.
El 9 de juny, l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) va detectar augments en la temperatura de l’aigua superficial a la conca catalana i balear. Des d’aleshores la temperatura s’ha enfilat i dibuixa una anomalia de 4,22 ºC per sobre de la temperatura mitjana diària respecte de la registrada entre el període 1982-2021.
Què és una onada de calor marina?
Una onada de calor marina és, a grans trets, un episodi en què la temperatura de l’aigua és excepcionalment elevada, com a mínim, durant cinc dies. Aquest fenomen es descriu, alhora, per la durada, la intensitat, l’evolució en el temps i per l’extensió que ocupa al mar.
Les onades de calor marina, com les terrestres, són habituals. Ara bé, el que ja no és habitual és que “s’intensifiquin en freqüència, durada i intensitat“, apunta el cap de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, Marc Prohom.
Un canvi des del 2022
L’investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) —adscrit al CSIC— i de l’ICATMAR, Emili Garcia, apunta que des del 2022 —coincidint amb la sequera patida a Catalunya— les anomalies de temperatura a la costa catalana són quasi totes per escalfament de l’aigua i no pas per refredament. Així, Garcia concreta que “el sistema del Mediterrani està canviant, està acumulant molta energia, i no sabem què implicarà això després”.
De fet, l’investigador de l’ICM-CSIC i l’ICATMAR dubta sobre “si això és un període transitori [i s’aturarà] o si el Mediterrani està entrant en una altra fase“.
Com pot afectar l’escalfament marí?
Des d’un punt de vista meteorològic, l’augment sostingut de la temperatura del Mediterrani implicarà una càrrega de vapor d’aigua en l’atmosfera “que pot provocar precipitacions més intenses i un reservori d’energia que podria crear, per sí mateix, un sistema convectiu potencialment més important“, avisa el director del servei de canvi climàtic de Copernicus, Carlo Buontempo. És a dir, més precipitació i de més intensitat.
Al marge d’això, però, l’altra afectació és en la temperatura terrestre. Més concretament en l’ambiental en aquelles zones pròximes a la línia costanera: “La temperatura del mar, al llarg del dia, no fluctua, al contrari que l’atmosfèrica”, recorda Buontempo. Un factor que, apunta, “afegeix temperatura a les nits, que les converteix en tropicals, tòrrides o roents“.
Així, el director del servei de canvi climàtic de Copernicus avisa: “Si la temperatura baixa a la nit, al nostre cos li donem temps per recuperar-se, però si la temperatura nocturna és elevada, això no passa, i té afectacions en la salut“. En aquest sentit, recorda que diversos estudis apunten que “la mortalitat relacionada amb la calor ha crescut un 30 % els últims 20 anys a Europa“.
I l’afectació dins del mar?
Ho notaríem perquè ho veuríem. Però aquesta no seria pas l’única afectació: la segona seria a l’ecosistema marí.
“Un augment de la temperatura del mar de 2 ºC ho canvia tot“, avisa Buontempo. Tant, que implicaria “un efecte directe en els coralls o els prats de posidònia“, recalca. En aquest sentit coincideix també Emili Garcia, que afegeix que “aquestes espècies moririen si no s’adapten, perquè no poden migrar”.
Les espècies que sí que poguessin moure’s a un indret amb les aigües més fredes esquitxarien, de retruc, un altre ecosistema: l’econòmic. Més concretament el pesquer, ja que els caladors de pesca canviarien o d’espècies o de lloc.
