El fred torna a passar de puntetes aquest hivern, amb episodis de fred intens comptats i més aviat curts. Febrer continua amb la mateixa tònica. On és el fred ara mateix i per què allà?
Gran onada de fred, de nou als EUA
Tot i que el context planetari és cada cop més càlid, les pulsacions de fred són també evidents i, allà on n’hi ha, poden ser extremes.
És el cas dels Estats Units i est del Canadà, que juguen en una altra categoria quan parlem de grans fredorades.
El fet de ser un gran continent, situat entre dos oceans, afavoreix que les descàrregues d’aire fred àrtiques tinguin un passadís obert gairebé de forma contínua gràcies a la circulació general atmosfèrica, que va d’oest a est i que acostuma a repartir grans fredorades al centre i est dels Estats Units i el Canadà.
Després de les grans onades de fred que han tingut aquest hivern, amb nevades fins i tot en zones subtropicals del golf de Mèxic, ara algunes zones tornen a tenir una potentíssima onada de fred d’origen àrtic que podria amenaçar alguns rècords històrics, segons informa el Servei Nacional de Meteorologia dels Estats Units (NWS).
L’onada de fred, que tindrà el punt màxim fins a mitjans de setmana, podria deixar temperatures ben bé 15 ºC per sota del que seria habitual i nevades importants en alguns estats i són molts els registres de temperatura mínima que podrien quedar per sota dels -25 ºC o fins i tot per sota dels -30 ºC als estats més freds del nord i centre dels Estats Units.
L’episodi podria tornar a deixar nevades importants en alguns estats del centre, però també en ciutats emblemàtiques de la costa est dels Estats Units com Nova York o, especialment, Washington. Això a mitjans de setmana.
L’est asiàtic, un altre pol de fred important
També aquests dies torna a intensificar-se el fred a l’est asiàtic, després de les nevades rècord de les darreres setmanes al Japó.
Aquests dies, una descàrrega d’aire fred portarà una altra onada de fred a l’est asiàtic i tornarà a repartir nevades molt importants a totes les cotes a la costa oest del Japó, la que queda encarada als vents humits que arriben des del mar del Japó, que es barrejaran amb el fred potent d’origen àrtic.
De nou, el mateix modus operandi: est continental, on la circulació de l’atmosfera que ho porta tot d’oest a est és més propícia per al transport del fred d’origen, en aquest cas d’un dels llocs més freds del món, les planícies de l’est de Rússia.
L’Europa freda vs. l’Europa càlida
No és exclusiu el fred de l’est dels Estats Units i l’est d’Àsia. A Europa també tenim una descàrrega d’aire fred àrtic que està deixant temperatures prop de 10 ºC inferiors al que seria habitual als països del centre i est.
Els països situats a l’est de la línia imaginària que uneix l’Adriàtic amb la mar del nord són els que noten i continuaran notant una onada de fred important els propers dies. Com més a l’est, amb una durada més llarga.
L’episodi podrà deixar durant els propers dies nevades arran de mar al mar Negre però també al Mediterrani més oriental a indrets com Turquia o Grècia.
I, de nou, la proximitat al fred d’origen i la circulació general atmosfèrica inicial com a principals impulsors d’una descàrrega d’aire fred que podríem catalogar que té la distribució i afectació més probable. I, tot i això, en aquest cas, afavorit per un anticicló que envia el fred lleugerament de nord-est a sud-oest, però massa lluny de casa nostra.
Barcelona, a l’habitual part càlida
Tenint en compte que la distribució actual del fred es podria considerar com la més probable d’aconseguir, és fàcil pensar que als llocs on és “més complicat” el fred estigui més absent.
Ara mateix, els centres d’acció són poc propicis a “invertir” la situació normal de les descàrregues de fred potent (que és de nord a sud i d’oest a est).
Barcelona, en aquest sentit, té molts inconvenients per rebre l’aire fred més potent.
La nostra ciutat se situa a l’oest del continent, lluny de les zones de fred més potent que es troben molt al nord (al cercle polar) o molt a l’est (Rússia). A més a més, se situa a l’oest d’aquest fred potencial, amb la qual cosa necessitaríem una circulació contrària de l’habitual per transportar aquest fred cap a nosaltres, un fet que passa de tant en tant però molt poques vegades en comparació amb els llocs on ara mateix fa fred (els que podríem catalogar com a habituals).
Per acabar-ho d’adobar, el corrent oceànic del golf transporta aigües càlides del golf de Mèxic cap a l’Europa occidental i fa que l’ambient sigui més suau.
Que el fred no sigui habitual no vol dir que el que tenim sigui normal
Per bé que és cert que el fred és ara mateix als llocs més habituals, també és bo apuntar que el que tenim a casa nostra no és tampoc normal.
Els hiverns s’han escalfat igual que ho ha fet la resta de l’any i els dies de fred intens són cada cop més escassos a casa nostra. És cert que el fred més intens ens ha visitat sempre més aviat poc, però també és convenient indicar que els períodes hivernals sense entrades de fred ens deixen temperatures cada cop més altes.
El canvi climàtic no ens deixa exempts de tenir grans fredorades a casa nostra, però les fa menys probables que abans.
