compartir
Són ja molts dies seguits sense veure el sol al litoral català, un fet que no és ni de bon tros excepcional a Barcelona, però hi estem molt poc habituats en una ciutat de clima típicament mediterrani costaner, amb més 2.700 hores de sol anuals. La freqüència de dies grisos, apagats i fins i tot amb una mica de pluja o roines en alguns moments han marcat el temps de la segona meitat del mes de febrer.
Molt poques hores de sol durant la darrera setmana
Les imatges del satèl·lit de la NASA (Nasa Worldview), capturades diàriament pels volts del migdia des del dissabte 15 de febrer, permeten comprovar que el sol s’ha deixat veure poc al litoral barceloní. Els dies més assolellats van ser diumenge passat, dia 16; dilluns, 17, i dimarts, 18 de febrer. Per contra, els de cel més gris i de núvols més persistents van ser dissabte 15 i el període comprès entre dijous 20 de febrer i diumenge 23 de febrer. Hem arribat a estar gairebé quatre dies sense veure el sol a la ciutat de Barcelona.
En conjunt han predominat les capes extenses de núvols baixos (estrats i estratocúmuls) generats per la persistència diversos dies de flux de vent humit de component mediterrani en superfície, sumat al context d’estancament anticiclònic i a una lleugera inversió tèrmica en altura. Els núvols baixos han estat especialment persistents al litoral i prelitoral, no tant a l’interior de Catalunya. A banda, el pas d’un front fred també ha aportat molta nuvolositat durant el cap de setmana del 22 i 23 de febrer.
Les dades de radiació solar posen en relleu la manca de llum dels darrers dies
L’heliògraf és l’aparell que mesura el nombre d’hores de sol. Es tracta d’una parell simple, inventat a mitjans del segle XIX, que consisteix en una bola de vidre esfèrica que fa de funció de lupa, de lent convergent, tot concentrant en un punt els raigs solars. Darrere la bola de vidre s’hi col·loca una tira de cartró graduada en hores. Els raigs solars concentrats per la lent convergent cremen la tira de cartró. A mesura que el sol es desplaça al cel, el punt sobre el cartró es va desplaçant. Quan el cel està cobert de núvols no hi ha la cremada. La banda de l’heliògraf es canvia diàriament. Comptant el nombre d’hores a la banda cremada s’obté el valor d’insolació d’una jornada.
Per tal de mesurar la intensitat de la radiació sola s’usa el piranòmetre. Aquest aparell mesura automàticament la radiació solar global, es a dir, la resultant de la radiació solar directe i la difusa incident per unitat de superfície. Es mesura en W/m².
En dies de cel clar del mes de febrer és freqüent assolir valors de radiació solar màxima superiors als 600 W/m². Per contra, en dies de cel tapat i apagat, els valors de radiació solar màxima del dia amb prou feines superen en alguns moments els 200 W/m².
Si ens fixem en les dades de radiació solar màxima dels darrers dies a les estacions meteorològiques del Meteocat del Raval o de l’Observatori Fabra podem comprovar que el sol ha anat ben car de veure aquesta setmana, sobretot a partir de dijous, 20 de febrer.
| Radiació solar màxima (W/m²) | Observatori Fabra (SMC) | Raval (SMC) |
| dissabte 15 | 216 | 214 |
| diumenge 16 | 471 | 577 |
| dilluns 17 | 619 | 614 |
| dimarts 18 | 478 | 353 |
| dimecres 19 | 338 | 511 |
| dijous 20 | 201 | 279 |
| divendres 21 | 60 | 139 |
| dissabte 22 | 185 | 195 |
| diumenge 23 | 296 | 343 |
Les escletxes de sol d’aquest diumenge, 23 de febrer, aniran a més de cara a dilluns, jornada marcada a Barcelona només pel pas de franges de núvols alts. Els núvols, però, tornaran a tapar el cel de la ciutat i de bona part del país dimarts, 25 de febrer.
Cada cop més hores de sol a Barcelona i al Mediterrani
Si analitzem les dades d’insolació anual de la sèrie climàtica de l’Observatori Fabra (font: SMC) iniciada l’any 1968, podem comprovar que el còmput d’hores s’ha incrementat durant les darreres dècades. La línia de tendència és clarament ascendent, amb un guany a l’entorn de les 400 hores de sol anuals des de finals dels anys seixanta.
De la sèrie històrica de dades en destaca l’any 2019, el de més hores de sol, amb 2.954 hores. A l’altre extrem, hi trobem el 1977, amb només 2.284 hores. De mitjana (període de referència 1991-2020) Barcelona registra 2.615 hores de sol anuals.
L’increment d’hores de cel clar els darrers anys no és exclusiu de Barcelona, sinó que tot sembla indicar que és comú a l’àmbit mediterrani. Aquest augment es relaciona amb l’expansió de la cèl·lula de Hadley, és a dir, amb el cinturó d’anticiclons subtropicals que envolten la Terra a l’entorn dels 30 graus de latitud nord. L’expansió està fent que els dies anticiclònics guanyin protagonisme al sud d’Europa i en conseqüència que augmentin els dies de cel poc ennuvolat.
